Resultats de la cerca

Era format per un rectangle allargassat arena dividit, en sentit longitudinal, per un mur baix spina decorat amb obeliscs, estàtues, etc, i tres senyals cònics meta que marcaven la fi de la cursa Dels costats menors, l’un tenia forma semicircular, i l’altre, lleugerament cintrada Al voltant hi havia les graderies a un cap, el lloc per als carros i cavalls carceres , i a l’altre, la porta principal porta triumphalis amb la tribuna presidencial Cap circ romà no s’ha conservat en bon estat en són coneguts molts detalls per les descripcions literàries i per les representacions figurades…

Se n’estengué l’ús a partir del segon milleni aC, a Escandinàvia En època prehistòrica es destaquen les fíbules de la cultura de La Tène A Grècia i a Roma foren profusament decorades Les invasions bàrbares difongueren per Europa el tipus nòrdic, que, amb diferents adaptacions, fou conservat fins al s XIV a partir d’aleshores la fíbula fou emprada només per a ornaments religiosos Als Països Catalans hom començà a utilitzar les fíbules tot seguit de l’entrada dels pobles indoeuropeus de la primera edat del ferro cultura hallstàttica, als primers segles del primer millenni aC n'han…

Proporciona informació sobre l’ambient existent en el moment en què les restes foren dipositades i, si procedeixen de jaciments arqueològics, sobre la dieta alimentària i l’economia de les societats del passat

Foren construïdes pels pobles aimares cap al s XII per inhumar els seus cabdills, i posteriorment reutilitzades sota la dominació inca La mida i la complicació de la construcció són proporcionals a la importància del cabdill enterrat Es troben a Bolívia, a la serralada occidental que s’estén al SW d’Oruro i prop del llac Titicaca

Reuní valuoses colleccions de ciències naturals, amb les quals es fundà el Museu Martorell, al parc de la Ciutadella, i d’arqueologia i les llegà a l’ajuntament de Barcelona Instituí un premi destinat a recompensar una obra sobre arqueologia Li foren dedicades algunes espècies de molluscs Estudià els monuments megalítics de les Balears Sanpere i Miquel compilà els seus escrits en Apuntes de Arqueología 1879

Capdavanter de l’arqueologia mesopotàmica Cònsol del govern francès a Mossul aleshores de Turquia des del 1842, es dedicà a excavar ruïnes, sobretot a Khorsābād , i traslladà els relleus del palau de Sargon a França 1846, on causaren sensació i donaren origen al coneixement directe de les antiguitats mesopotàmiques a Europa Les còpies de les inscripcions que dugué foren transcendentals per a desxifrar l’escriptura cuneïforme

Fou cap del partit conservador a lavall d’Albaida, d’on era la seva família, però destacà sobretot com a arqueòleg Fundà i dirigí el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València 1928, que representà l’entrada de l’arqueologia científica al País Valencià Dirigí i organitzà moltes excavacions de jaciments valencians Fundà la revista “Archivo de Prehistoria levantina” La majoria dels seus escrits sobre prehistòria i època ibèrica foren publicats dins les sèries de l’esmentat servei

Participà en expedicions arqueològiques al Sudan i a Egipte 1907-11 i efectuà importants excavacions juntament amb TELawrence Lawrence d’Aràbia , a la ciutat siríaca de Karkamiş Turquia Però la seva tasca decisiva foren les excavacions de la ciutat sumèria d’Ur, amb les quals contribuí a un gran avenç en el coneixement d’aquesta civilització i en general de tota la Mesopotàmia Escriví Ur Excavations iniciada el 1927, The Sumerians 1928, Ur of the Chaldees 1929, A Forgotten Kingdom 1953 i Alalak 1955

Aquest tipus d’estructura —que es troba també en altres cultures prehistòriques nuraghi sards i històriques tombes etrusques— designa, a Grècia, un model de temple circular perípter Delfos, Epidaure, Atenes o bé sense columnes l’Arsinoèon de Samotràcia En el món romà, els thóloi foren molt imitats, com a temples el de Vesta, al fòrum o com a edificis emprats per a d’altres funcions no exclusivament religioses Pozzuoli, o com, per exemple, sales rodones de les termes A Atenes, el tolos servia de lloc de reunió dels pritans

Com a arqueòleg es destacà perquè féu el darrer pas per desxifrar l’escriptura ibèrica i descobrí el valor dels signes sillàbics De epigrafía ibérica el plomo de Alcoy 1922, Sobre los iberos el bronze de Ascoli 1925, La escritura ibérica y su lenguaje 1943, La escritura bástulo-turdetana 1962 La seva obra com a historiador de l’art ocupa un camp extens Arte mudéjar toledano 1916, Iglesias mozárabes 1919, Cerámica medieval española 1924, Arte románico español 1934, Las águilas del Renacimiento español 1941 Alguns dels treballs esmentats i molts d’altres foren reunits a Misceláneas…