Resultats de la cerca

Fou superintendent de les antiguitats d’Òstia 1938-54 i catedràtic d’arqueologia a la Universitat de Roma des del 1964 De les seves publicacions destaquen el fascicle XVI del Corpus Vasorum Antiquorum dedicat a Itàlia 1940, els sis volums de Scavi di Ostia 1953-69 i L’Età Classica 1965 Dirigí l' Enciclopedia dell’Arte Antico 1958-66

Especialitzat en l’estudi del món fenici i púnic, fou professor de la Universitat de Roma i president de l’Istituto per la Civiltà fenicia e punica Desenvolupà diferents treballs d’excavació, particularment a Mozia Sicília i a Monte Sirai Sardenya Entre les seves publicacions destaquen I Fenici e Cartagine 1972, Il mondo dei Fenici 1979, Cartaginesi 1982, L’enigma dei Fenici 1982 i Italia punica 1986

Especialista en arqueologia romana, ha treballat als jaciments d’Òstia Le terme del Nuotatore , 1968-77, Settefinestre Toscana Settefinestre Una villa schiavistica nell’Etruria romana , 1985 i Nador Algèria Il castellum del Nador , 1989 És autor d’un important manual d’excavació arqueològica Storie dalla terra , 1981, traduït al castellà Historias en la tierra , 1997, i de diferents treballs sobre les estructures econòmiques precapitalistes L’anatomia della scimmia , 1979 i les formes de producció esclavista al món romà Schiavi in Italia , 1988 La villa romana e la piantagione…

Estigué al servei del virrei d’Egipte Muḥammad ‘Alī i, d’acord amb el cònsol anglès del Caire, es dedicà a recollir antiguitats egípcies, amb mètodes no científics i sovint molt discutibles Però aconseguí d’enviar a Europa, sobretot a la Gran Bretanya, unes colleccions molt abundoses que exerciren un paper important en la primeria de l’egiptologia

Excavà i estudià la cova d' Arene Candide a la Ligúria El 1941 dirigí les excavacions de la Sicília oriental Cal destacar, entre moltes publicacions, La Sicilia prima dei Greci 1957, La Sicilia prehistórica y sus relaciones con Oriente y con la Península Ibérica 1953, Mylai 1959 i Meligunis Lipara 1960-78, en quatre volums, el darrer dels quals féu en collaboració amb MCavalier

Capdavanter de l’arqueologia mesopotàmica Cònsol del govern francès a Mossul aleshores de Turquia des del 1842, es dedicà a excavar ruïnes, sobretot a Khorsābād , i traslladà els relleus del palau de Sargon a França 1846, on causaren sensació i donaren origen al coneixement directe de les antiguitats mesopotàmiques a Europa Les còpies de les inscripcions que dugué foren transcendentals per a desxifrar l’escriptura cuneïforme

Estudià les inscripcions i pintures de les catacumbes romanes i identificà algunes criptes de màrtirs coneguts Entre les seves obres més importants cal destacar La Roma Sotterranea, en 3 volums 1864-77, i Inscriptiones Christianae Urbis Romae 1861-88

Fou un dels millors teòrics de l’arquitectura de gust neoclàssic Installat a Roma des del 1761, escriví diverses obres, entre les quals es destaquen La vita dei più celebri architetti 1768 i Dell’arte di vedere nelle belle arti del disegno secondo i principi di Sulzer e di Mengs 1781

Fill de Giovanni Antonio Battista Visconti Vernazza, Ligúria 1722 — Roma 1784, l’amic i successor de Winckelmann en la prefectura de les antiguitats de Roma i el fundador del Museo Pio-Clementino al Vaticà, aviat adquirí una fama molt notable, i pel seu consell fou l’amic d’estudiosos i literats, entre d’altres Vincenzo Monti , que reclamà el seu ajut per a la seva versió de la Ilíada Custodi de la Biblioteca Vaticana i bibliotecari del príncep Chigi, collaborà amb el seu pare en l’obra d’illustrar el Museo Pio-Clementino i portà a terme el seu acompliment total set volums, 1783-98 Cònsol de…

Considerat un dels principals fundadors de l’etruscologia moderna, el seu mestratge a la Universitat de Roma entre el 1945 i el 1980 formà una escola d’arqueologia i protohistòria de gran prestigi La seva activitat científica i divulgadora al voltant de múltiples aspectes de les cultures etrusca i itàlica contribuïren a difondre-les internacionalment Dirigí les excavacions al santuari de Pyrgi i de la ciutat de Veies El 1949 fundà, amb Giulio Quirino, la revista Archeologia Classica i dirigí Studi Etruschi des del 1972, any en què fou escollit president de l’Istituto Nazionale di Studi…