Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
peveter
Peveter romà
© Villa Romana La Olmeda
Farmàcia
Arqueologia
Perfumeria
Vas per a cremar pevets o altres perfums.
Els egipcis i els fenicis el feien servir per a usos domèstics i també religiosos, i hi cremaven l’encens amb què veneraven les seves divinitats Els grecs i els romans acostumaven a posar-los sobre trípodes i canelobres per a embellir-ne l’aspecte Els més populars eren de ceràmica, mentre que els destinats als nobles acostumaven a ser de metall
cílix
Arqueologia
Copa de ceràmica o metall utilitzada en el món grec antic, principalment per al consum del vi.
Es tracta d’una copa de recipient ample i baix, dotada de dues nanses horitzontals i un peu anular que es pot prolongar en una tija que eleva el recipient Pot anar decorada amb figures negres o roges
pàtera
Vas votiu o pàtera de l’anomenat tresor de Tivissa, procendent del poblat ibèric del Castellet de Banyoles
© Fototeca.cat
Arqueologia
Plat de poca fondària, al més sovint de metall (argent o or), emprat a l’antiga Roma per als sacrificis i les libacions.
Equivalent a la φιάλη grega, podia tenir un relleu cònic al centre pàtera umbilicata
càlat
Arqueologia
Entre els grecs i els romans, cistella (i també recipient de metall o de ceràmica) de forma troncocònica, anomenada també barret de copa.
La ceràmica ibèrica generalitzà de manera extraordinària la producció d’aquest tipus de recipient entre els segles II-I aC Fabricat en el torn de terrissaire i cuit a alta temperatura en forns de cocció oxidant, s’emprava per al transport de les mercaderies mel, cera, etc que els ibers intercanviaven amb els comerciants romans
calze
Calze de ceràmica pintada de l’Àtica (segle VI a.C.)
© Musei Vaticani
Arqueologia
Vas, generalment proveït d’anses i de peu, fet de matèries diverses (argila, metall, vidre), sovint decorat o treballat, que apareix des d’època eneolítica a Sicília i a Grècia (on era anomenat Kýlix).
En època romana era generalment sense anses Fou adoptat per la litúrgia cristiana
inscripció
Arqueologia
Nom amb què és indicat qualsevol escrit, en record de persones o d’esdeveniments, incís en pedra, en marbre, en metall, fos en bronze o esculpit en un monument, com a dedicatòria o intitulació.
Hom troba també les inscripcions usades en epígrafs, en epitafis i en les llegendes de les monedes, i cal destacar-ne l’interès documental i històric o sociolingüístic