Resultats de la cerca

Al cardo maximus corresponien altres cardines menors, parallels

Aquesta disposició recordava la d’un colomar, d’on derivà el nom Eren sepulcres familiars que sovint acollien els lliberts i àdhuc els esclaus de la família Un dels més importants fou construït a la via Àpia pels lliberts de Lívia Les confraries funeràries també construïren columbaris Aquest tipus de construcció s’estengué a la majoria de províncies romanes, fins al segle III dC, que desaparegué el ritu de la incineració

Prové, potser, de la muntanyeta que formava el lloc d’enterrament un cop havia estat inhumat el cadàver amb la mateixa terra excavada per a la tomba Tipus diversos d’aquests promontoris funeraris, que ja entre els pobles primitius es devien considerar llocs sagrats que calia respectar i venerar, es poden trobar arreu del món, bé que són especialment abundants al nord d’Europa Hom hi podria relacionar d’alguna manera els dòlmens i altres tombes megalítiques, com galeries cobertes i sepulcres de corredor, però el desenvolupament constructiu de la tipologia funerària tumulària tingué lloc a…

Conegut en moltes cultures i religions precristianes com a símbol còsmic en les seves formes més diverses poder dels elements, de la llum, de la generació, etc, el signe de la creu fou enriquit pel cristianisme amb els seus símbols més específics de mort i de glòria Les primeres representacions cristianes són dels segle III-IV sarcòfag de Domitilla, tombes de màrtirs però no fou fins després de l’edicte de Milà que la creu pogué ésser mostrada públicament com a signe de victòria Aquest aspecte gloriós i triomfant es reflecteix en les gemmes que adornaven les creus mosaics de Ravenna, segle V-…

Teòricament era emplaçat a l’encreuament de les dues vies principals, el cardo i el decumanus , tot i que de vegades era excèntric Als mateixos campaments militars hi havia un fòrum enfront del praetorium o tenda del general Hom coneix, per les excavacions arqueològiques, una considerable quantitat de fòrums de diverses ciutats A Roma, el fòrum fou una creació lenta els seus orígens semblen remuntar-se al segle VII aC Ja aleshores era a la intersecció del decumanus Via Sacra i el cardo vicus Tuscus, punt marcat pel temple rodó de Vesta, on era servat el foc sagrat Inicialment…

A la cova de Mollet III a Serinyà, Pla de l’Estany s’han descobert restes òssies de l’ "Homo sapiens més antic de Catalunya © Joaquim Soler / Ajuntament de Banyoles Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desiguals, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer Prehistòria Als Països Catalans es van fer descobriments que milloren el nostre coneixement de la prehistòria peninsular Les campanyes a la cova de Mollet III Serinyà, Pla de l’Estany van treure a la llum…

Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degoteig difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer A més, el 2019 l’arqueologia catalana es va beneficiar d’un reviscolament de l’activitat arqueològica Es van registrar 1024 intervencions −quasi el doble de les de l’any 2013−, una xifra no gaire allunyada del rècord de 1262 assolit el 2008 Prehistòria Gravat paleolític sobre pedra on destaquen dues figures humanes © Parcs de Catalunya - UB A Catalunya, la campanya al poblat de la Draga…

Vida i obra El seu pare, Domingo Gómez, era fuster i mestre de molins, professió que serví a l’autor de fil conductor a la seva vida Després d’un període crític de vagues i problemes laborals, el 1888 la família es traslladà de Sueca a València, on establí un taller de maquinària agrícola Compaginà els estudis a l’Institut General i Tècnic amb el treball a la indústria familiar, i el 1902 aconseguí el grau de perit mecànic, i el 1903, el de perit químic Aquest mateix any dissenyà i construí la primera trilladora espanyola, iniciant una productiva carrera com a creador de patents…

Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desiguals, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer No obstant això, un any més, el patrimoni arqueològic mundial va minvar per les destruccions de jaciments i l’espoliació de museus a conseqüència de la guerra de Síria com ara la mesquita omeia d’Alep, del segle XI dC A banda d’això, es van reobrir antics debats gràcies a l’ús de noves tècniques, com ara les anàlisis d’ADN D’aquesta manera, el 2013, es va intentar resoldre el misteriós…

Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica creix de manera continuada Amb tot, la notícia més destacada de l’any no fa referència a un increment de patrimoni arqueològic, ans al contrari, atesa la lamentable destrucció dels temples romans de Palmira Síria duta a terme pels gihadistes, una atrocitat injustificable comesa contra unes obres declarades patrimoni de la humanitat Prehistòria Als Països Catalans, les campanyes arqueològiques a la cova de…