Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
colèdoc
Anatomia
Conducte biliar, format per la reunió dels conductes hepàtic i cístic, que condueix la bilis a la segona porció del duodè.
El colèdoc té una longitud de 6 a 8 cm i se situa successivament darrere la primera porció duodenal i darrere o dins el pàncrees Desemboca en el duodè, juntament amb el conducte pancreàtic de Wirsung, en la papilla de Vater L’última porció del colèdoc, situada a l’interior de la paret duodenal, és constituïda per l’esfínter d’Oddi, que regula el pas de la bilis a l’intestí
diafragma
Cara inferior del diafragma : 1, costelles; 2, cartílags costals; 3, apèndix xifoide de l’estern; 4, primeres vèrtebres lumbars; 5, porció vertebral del diafragma; 6, pilars interns del diafragma; 7, aorta; 8, hiat esofàgic; 9, porció lumbar del diafragma; 10, porció costal del diafragma; 11, porció esternal del diafragma; 12, centre frènic; 13, orifici de la vena cava inferior; 14, nervi frènic dret; 15, nervi frènic esquerre; 16, artèries diafragmàtiques
© Fototeca.cat
Anatomia
Envà musculosomembranós, en forma de cúpula de convexitat superior, que separa l’abdomen i el tòrax i és constituït per una porció muscular perifèrica i una d’aponeuròtica central en forma de trèvol.
Les insercions perifèriques van des de la cara posterior esternal, per la cara interna de les sis últimes costelles i l’arc fibrós del quadrat lumbar i dels psoes, fins a les cares laterals de la segona i la tercera vèrtebres lumbars, formant els pilars És travessat, mitjançant tres hiats per l’esòfag amb els nervis vagues, l’aorta amb el conducte toràcic i la vena àziga major, i la vena cava inferior És un múscul essencialment inspiratori, que fa augmentar el volum toràcic en contreure's, però tambe intervé en actes reflexos o voluntaris, com el riure, la defecació, el singlot i el vòmit
cos esponjós
Anatomia
Estructura erèctil i cilíndrica, de constitució trabecular, situada a la cara ventral del penis, sota el solc format pels dos cossos cavernosos.
S'estén des de l’arrel del penis fins al gland, on es dilata i ocupa tot el diàmetre d’aquesta part de l’òrgan per l’interior, travessant-lo en tota la seva longitud, passa la porció esponjosa de la uretra
múscul deltoide
Relacions del deltoide amb músculs de l’espatlla i cara posterior del braç: 1, romboide; 2, angular de l’omòplat; 3, supraspinós; 4, infraspinós; 5, rodó major; 6, rodó menor; 7, tríceps braquial; 8, vas extern; 9, vas intern
Anatomia
Múscul que relliga el braç a l’espatlla.
És robust, triangular, de vèrtex extern i inferior, i situat a la cara superior de l’espatlla, sota la pell S'insereix, per dalt, en la porció externa i anterior de la clavícula en el costat extern de l’acromi i a l’espina de l’escàpula, i, per baix, en l’húmer És elevador del braç i és innervat pel circumflex
lòbul
Anatomia
Part més o menys sortint d’un òrgan, d’un apèndix, d’una víscera, etc., limitada per un sec profund o bé destacada per la seva forma arrodonida.
En les plantes, cal esmentar els lòbuls de les fulles dels pelargonis i les malves En els animals, són importants els lòbuls frontals, parietals, temporals i occipitals del cervell, el lòbul dret, esquerre, quadrat i caudal del fetge, els lòbuls anterior i posterior de la hipòfisi, el lòbul de l’orella porció carnosa inferior del pavelló auricular i els lòbuls de cada pulmó i del cerebel Alguns insectes presenten el lòbul prosternal com a prolongació anterior de la prosternita
nervi ciàtic
Anatomia
Branca terminal del plexe lumbosacre.
Surt de la pelvis per la part inferior de l’escotadura ciàtica major, davalla entre la tuberositat de l’isqui i el trocànter major del fèmur i se situa en la cara posterior de la cuixa per sota la porció llarga del bíceps crural En arribar al buit popliti es bifurca i es formen els nervis ciàtic popliti extern i intern, que es distribueixen per la cama Els nervis ciàtics tenen una funció mixta sensitiva i motora
cap
Anatomia
Porció més voluminosa de certs òrgans, com l’epidídim i el pàncrees.
coll uterí
Anatomia
Porció inferior i estreta de l’úter, compresa entre el cos i l’orifici.
medul·lar
Anatomia
Dit de la porció central o més interna de determinades vísceres (per oposició a cortical).