Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
cua de l’ull
Cua de l’ull
(CC0)
cristal·lí
Anatomia
Cos lenticular transparent, de l’ull, darrere la pupil·la, destinat a fer convergir els raigs de llum formant imatges sobre la retina.
Les modificacions de la seva curvatura permeten l'acomodació de l’ull la seva opacitat origina l’afecció denominada cataracta
anatomia macroscòpica
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia les estructures anatòmiques visibles a ull nu.
plec palpebral
Anatomia
Antropologia física
Replec falciforme que tapa la carúncula lacrimal i dóna a l’ull una forma aproximadament obliqua.
És característic de moltes races del grup xantoderm, així com dels individus afectats per la síndrome de Down
elevador comú de l’ala del nas i del llavi superior
Anatomia
Múscul prim i pla estès verticalment des de l’angle intern de l’ull fins al llavi superior.
còrnia
Anatomia
Part anterior, clara i transparent, de la capa més externa de l’ull, que cobreix l’iris i la pupil·la.
cara
Anatomia
Part anterior del cap de l’home.
És constituïda per un massís ossi recobert per abundants grups musculars i parts toves Per la part superior és íntimament unida al crani, i per la part posterior limita amb la regió superior del coll Els ossos de la regió superior són solidaris del crani i, a excepció del vòmer, situat en la línia mitjana, són parells i simètrics el maxillar superior, el pòmul, l’unguis, el cornet inferior, el nasal i el palatí La regió inferior és constituïda per un sol os el maxillar inferior, mòbil, que s’uneix amb el crani mitjançant l’articulació temporomaxillar Els ossos de la cara formen, amb els de la…
anatomia patològica
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia les modificacions anatòmiques aparegudes als òrgans i als teixits com a conseqüència dels agents morbosos i que són detectables a ull nu o observades solament amb l’ajut del microscopi.
El seu origen és relativament tardà en la història de la medicinaCorrespon a Giambattista Morgagni 1681-1771 el mèrit d’haver fet notar en la seva obra De sedibus et causa morborum que les modificacions funcionals provocades per les malalties són acompanyades per alteracions morfològiques en els òrgans Rudolf Virchow, al final del s XIX, establí les bases de l’anatomia patològica moderna en atribuir a les cèllules i substàncies intercellulars l’essència de les alteracions patològiques L’anatomia patològica presenta dos aspectes fonamentals un d’autòptic i un altre de quirúrgic Al primer…