Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
malaltia de Friedreich
Medicina
Malaltia hereditària que comença generalment a la infància o la joventut amb esclerosi dels cordons laterals i dorsals de la medul·la.
Va acompanyada d’atàxia, trastorns del llenguatge, nistagme, clon del peu, moviments irregulars i parèsies, especialment de les extremitats inferiors Fou descrita pel metge alemany Nikolaus Friedreich Würzburg 1826 — Heidelberg 1882
Moritz Benedikt
Medicina
Metge austríac.
Professor a la Universitat de Viena, és autor de treballs importants sobre les aplicacions terapèutiques de l’electricitat, sobre alguns problemes psiquiàtrics definí el terme agorafòbia i neurològics i sobre antropologia criminal Ha estat anomenada síndrome de Benedikt una de les síndromes típiques de la lesió peduncular, la paràlisi del nervi motor ocular comú d’un costat del cos, acompanyada d’hemiplegia i tremolor de l’extremitat superior de l’altre costat
masturbació
Medicina
Acció i efecte de masturbar o masturbar-se.
L’estimulació pot ésser manual, per refrec o mitjançant instruments mecànics molt variats, i sol anar acompanyada de fantasies eròtiques quan és aconseguida mitjançant la sola imaginació hom en diu masturbació psicològica Bé que ha estat objecte de severes prohibicions morals i socials en certes cultures —com és ara la judeocristiana— , la masturbació és reconeguda com una pràctica universal i, per això mateix, com una forma natural de la sexualitat sense conseqüències negatives —llevat dels casos patològics— sobre la persona Impròpiament, hom en diu també onanisme
Francesc Abel i Fabre
Medicina
Jesuïta expert en bioètica.
Doctor en medicina i cirurgia i especialista en obstetrícia i ginecologia Es llicencià en teologia i sociologia als EUA El 1962 fundà l’associació Medicus Mundi, i el 1975, l’Institut Borja de Bioètica, que el 1984 esdevingué fundació privada amb personalitat pròpia La fundació té com a finalitats analitzar els problemes filosòfics i teològics que plantegen els progressos biomèdics, promoure el diàleg interdisciplinari i ésser plataforma de diàleg entre la fe cristiana i altres visions del món La seva activitat científica, de caràcter multidisciplinar i reconeguda a tot el món, l’ha collocat…
fricatiu | fricativa
Fonètica i fonologia
Dit de la consonant articulada mitjançant una aproximació entre dos òrgans bucals, acompanyada o no de sons complementaris i de sonoritat.
En català, són fricatives, f, v, s, z, š, ž i els allòfons intervocàlics de b, d, g
endocarditis
Medicina
Inflamació de l’endocardi localitzada sobretot a les vàlvules.
Els principals tipus etiològics són l’endocarditis infecciosa i l’endocarditis reumàtica De vegades hom fa extensiu aquest terme a diverses lesions trombòtiques o degeneratives de l’endocardi Les alteracions anatomicopatològiques es caracteritzen per la presència de berrugues en la superfície de l’endocardi valvular i per canvis proliferants i exsudatius en la mateixa substància endocàrdica Els resultats finals són les deformacions valvulars valvulopaties cròniques i els èmbols Les deformacions valvulars són degudes a l’engruiximent, l’escurçament, la fixació i la deformitat de les valves i…
anestèsia
Medicina
Pèrdua total o parcial de la sensibilitat acompanyada o no de pèrdua de consciència com a conseqüència d’una malaltia, d’un traumatisme o de l’administració d’un anestèsic.
síndrome de fatiga crònica
Psicologia
Medicina
Trastorn caracteritzat per una fatiga persistent i afeblidora que, acompanyada d’altres símptomes, com dolor muscular o mal de coll, aconsegueix reduir de manera significativa l’activitat habitual de la persona afectada per la malaltia.
Malgrat que encara no n'ha estat trobat un tractament totalment efectiu, tècniques psicoterapèutiques basades en una intervenció cognitiva i conductual hi han mostrat una eficàcia moderada
arrodonit | arrodonida
Fonètica i fonologia
Dit del fonema en la pronúncia del qual intervé activament, i d’una manera tan regular com ocasional, la formació d’una cavitat de ressonància anterior mitjançant la prominència, acompanyada a vegades d’un tancament incomplet, dels llavis.
Les vocals catalanes,⃒ɔ⃒́, ⃒ọ⃒, ⃒u⃒, es defineixen, per això mateix, com a arrodonides