Resultats de la cerca

El primer forneix el corrent d’aire necessari com a primera matèria de la fonació i comprèn el mecanisme pulmonar, els bronquis i la tràquea L’aparell fonatori, que converteix aquell corrent en una ona acústica imprimint i regulant les vibracions necessàries per a fer-lo audible, és format per la laringe, la qual, al seu torn, es compon de les cordes vocals, els cartílags cricoides, aritenoides i tiroides la nou, etc L’aparell articulatori conforma i matisa acústicament l’ona sonora reforçant-la, afegint-hi elements, o interrompent-la Es compon dels llavis, les dents, els alvèols, el paladar…

Els diversos aparells usats des de l’antiguitat es classifiquen, aproximadament i d’acord amb llur camp d’orientació, en articulatoris, acústics i auditius Entre els més moderns cal destacar el quimògraf , el laringoscopi , la laringe artificial, el palatògraf , el linguògraf, el cinematògraf de films radiològics i de llavis, com a aparells articulatoris destinats a qualificar els moviments i el treball dels òrgans de fonació en activitat lingüística Entre els d’investigació pròpiament acústica, cal anomenar el fonògraf —poc usat ja en l’actualitat—, el cromògraf i l’oscillògraf de raigs…

L’abdomen presenta deu segments visibles Les femelles ponen els ous en una ooteca produïda per la secreció d’unes glàndules accessòries de l’aparell reproductor L’òrgan copulador dels mascles és asimètric i complex Són insectes hemimetàbols i, per tant, llurs larves són molt semblants als adults, puix que només els falten les ales, les quals es van desenvolupant a mida que van creixent Hom acostuma a subdividir-los en blatoïdeus i mantoïdeus

Les ales del segon parell són membranoses, tenen forma de ventall quan estan desplegades i es pleguen sota les del primer parell, que són allargades i quasi rectangulars En alguns grups les ales són molt reduïdes o falten Les potes són ben desenvolupades i sovint proveïdes d’espines, el tercer parell és molt enfortit i amb el fèmur i la tíbia formant un angle que permet el salt de l’animal L’abdomen té 11 segments, els últims dels quals són proveïts d’apòfisis diverses, com ara l’apèndix imparell de les femelles, que serveix per a pondre els ous El cap presenta un parell d’ulls composts molt…

Hom reconeix tres sistemes l’aparell generador del corrent aeri pulmons, tràquea, l’aparell fonador laringe, que posa en vibració aquell corrent, i l’aparell articulatori llengua, llavis, que matisa i amplifica certs trets acústics de l’ona D’acord amb llur capacitat de moviment, els últims òrgans es classifiquen en actius maxillar inferior, llengua i passius dents, alvèols, paladar

Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i…

L’aparell bucal és xuclador Les potes són primes i llargues, i les ales, en general, són arrodonides i tenen la nervadura molt reduïda La família comprèn unes 6000 espècies, moltes de les quals són productores de cecidis o gales

Posseeixen ulls composts grossos i ocelles, antenes variables i aparell bucal mastegador Tenen les ales ben desenvolupades i el vol ràpid Diürns, s’alimenten de la matèria dolça de les flors Llur hàbitat és molt variat Habiten en països càlids, i el gènere més comú als Països Catalans és l’èumenes