Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
accent
Fonètica i fonologia
Major intensitat, elevació de la veu o augment de durada amb què és pronunciada una síl·laba o un fragment d’una síl·laba anomenat mora (d’un mot o grup de mots) i que li dóna prominència sobre les síl·labes o mores adjacents.
Fonològicament, l’accent és un fenomen que, dins el marc d’un segment de la frase, definible gramaticalment, anomenat unitat accentual, té la funció d’establir un contrast entre diferents segments definibles fonològicament, anomenats unitats accentuables En català, l’accent és un fet formal aplicat a un mot romaní, dinar o a un grup de mots a la casa, portar-me-la que marca el contrast entre una síllaba anomenada síllaba accentuada o tònica i l’altra o altres, anomenades síllabes inaccentuades o àtones Els procediments d’accent per a establir aquest…
accent secundari
Fonètica i fonologia
Eco de l’accent que fa destacar una de les síl·labes inaccentuades respecte a les altres.
Especialment en les llengües amb unitats accentuals jerarquitzades, l’accent de les unitats accentuals d’un grup que té una altra unitat amb accent principal
accent articulatori
Fonètica i fonologia
Fenomen fonètic de natura genètica el resultat del qual consisteix a destacar una síl·laba determinada dins un context fònic operant sobre qualsevol dels factors constitutius que hi intervenen.
Pot ésser, segons això, quantitatiu, intensiu, tonal, etc, i és susceptible de rebre caràcter fonològic, com és ara en l’oposició del català, llengua que fa un ús fonològic de l’accent intensiu i tonal, entre tribu i tribú , que es diferencien per l’accent intensiu
accent melòdic
Fonètica i fonologia
El que estableix el contrast accentual emprant com a procediment positiu la més gran elevació de la veu de la síl·laba accentuada (to).
Dit també accent musical, cromàtic, tònic o d’altura
accent lliure
Fonètica i fonologia
Accent propi de les llengües que, per raó de llur estructura, l’admeten en síl·labes distintes dels mots, segons les diverses circumstàncies fonètiques, morfològiques o sintàctiques (menja, menjà).
accent principal
Fonètica i fonologia
Especialment en les llengües amb unitats accentuades jerarquitzades, com l’alemany, l’anglès, el finès, el rus i el txec, l’accent preeminent d’una de les unitats respecte a les altres d’un grup.
accent descendent
Fonètica i fonologia
El que té el grau de més gran intensitat al començament de l’element accentuat.
accent ascendent
Fonètica i fonologia
El que té el grau de més gran intensitat a la fi de l’element accentuat.
accent d’intensitat
Fonètica i fonologia
El que estableix el contrast accentual emprant com a procediment positiu la més gran intensitat (o sigui força d’expiració) de la síl·laba accentuada.
És anomentat també accent dinàmic o expiratori
accent de quantitat
Fonètica i fonologia
El que estableix el contrast accentual emprant com a procediment positiu la més gran longitud de la síl·laba accentuada.