Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
consonant dental
Fonètica i fonologia
Articulació consistent en el contacte o aproximació de l’àpex de la llengua a la superfície interior de les incisives superiors.
En català són dentals, o liguodentals, les realitzacions t , d , d
fricatiu | fricativa
Fonètica i fonologia
Dit de la consonant articulada mitjançant una aproximació entre dos òrgans bucals, acompanyada o no de sons complementaris i de sonoritat.
En català, són fricatives, f, v, s, z, š, ž i els allòfons intervocàlics de b, d, g
implosió
Fonètica i fonologia
Primera fase de l’articulació d’un fonema oclusiu, caracteritzat per un moviment d’aproximació dels òrgans supraglòtics a l’estat específic o normal d’aquell fonema.
Sol coincidir parcialment amb el moment distensiu de l’articulació precedent