Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
funció fònica
Fonètica i fonologia
Relació general entre trets sistemàtics pels quals, des del punt de vista fonològic, hom pot determinar aspectes d’ordre culminatiu, com en la dependència intensiva dels membres d’una emissió d’un d’ells.
Així com també, delimitatiu, si hi ha indicis de frontera morfemàtica en una seqüència donada, o bé distintiu, característica de l’oposició mútua entre segments o fonemes
oposició
Fonètica i fonologia
Lingüística i sociolingüística
Relació existent entre tots els elements homogenis d’un sistema lingüístic (fonemes, formes, funcions, significats, etc) per a constituir un equilibri, i, per tant, per a poder ésser diferenciats.
Entre dos o més fonemes posicionalment commutables dins una llengua donada, la commutabilitat consisteix a examinar si aquests fonemes tenen la capacitat de canviar el significat d’una seqüència en permutar-se dintre contexts idèntics Així, doncs, hom dirà que en català p i m s’oposen per tal com existeixen parelles d’expressions, com ara pa i mà, capa i cama , llop llom , etc, que es distingeixen semànticament a partir de la permutació d’aquells segments En aquest sentit, un fonema és un segment mínim funcional, és a dir, oposable almenys a un altre segment mínim Els factors…
consonantisme
Fonètica i fonologia
Terme emprat en fonètica i fonologia per a expressar el sistema organitzat de consonants en una llengua donada.
Hom indica també amb la denominació de consonantisme mínim les oposicions consonàntiques primàries com ara p - k que apareixen, segons les teories de Jakobson, en les primeres manifestacions lingüístiques de tots els parlants
palatograma
Fonètica i fonologia
Representació gràfica de la zona de contacte palatal que, en una articulació donada, la llengua deixa mitjançant el mètode de la palatografia.
signe demarcatiu
Fonètica i fonologia
Element fonològic (fonema o no, múltiple o senzill) que assenyala en una llengua donada la presència o l’absència de delimitació formal entre mots, síl·labes, morfemes, etc.
En català, per exemple, l’aparició del fonema /r/ indica que no es tracta de començament de mot En francès, la síllaba accentuada indica, al seu torn, fi de mot en hongarès, per contra, començament de mot, etc
palatografia
Fonètica i fonologia
Mètode d’investigació instrumental emprat en fonètica per a obtenir una imatge de la zona de contacte entre la llengua i el paladar en una articulació donada.
La marca del contacte és aconseguida aplicant sobre la llengua una fina capa d’una substància acolorida que deixa una petja al paladar en produir-se un moviment articulatori
palatògraf
Fonètica i fonologia
Aparell principal emprat en la palatografia, que consisteix, modernament, en una sèrie de miralls regulables que il·luminen l’interior de la boca d’un informant per tal de fotografiar la zona de contacte que la llengua produeix en el paladar en una articulació donada.