Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
formant
Fonètica i fonologia
En fonètica acústica, terme de l’espectografia derivat de l’articulatòria tradicional, que indica cada feix d’harmònics que, a una freqüència específica, determina una concentració d’energia com a característica d’emissions vocals.
La definició del timbre o localització de les vocals és extreta de l’examen dels dos primers formants, el bucal i el faringi
x
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-quatrena lletra de l’alfabet català, anomenada ics o xeix [pl ics, xeixs].
Els llatins heretaren dels grecs i dels etruscs únics que la tenien la forma d’aquesta lletra, que passà a l’apèndix de l' elementum o segona part de l' abecedari llatí, acabat amb les lletres gregues X, Y, Z La X romana clàssica consisteix en dos traços creuats en aspa, el primer dels quals amb un reforç a la base i a vegades un altre a l’extrem superior Tots dos traços eren executats en direcció descendent, encara que el segon a vegades ho fou de baix a dalt això darrer fou sobretot degut a la velocitat ràpida, que produí la posició gairebé horitzontal del primer i l’allargassament del…