Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
posició feble
Fonètica i fonologia
Posició ocupada per un so que no ofereix gaire capacitat de resistència i que fàcilment pot experimentar alteracions o que no s’acorda amb l’estructura fonològica de la llengua; és feble, per exemple, la posició posttònica.
forma feble
Fonètica i fonologia
Forma verbal que té la seva tonacitat en la desinència (tossim, en contraposició a tussen).
vocal feble
Fonètica i fonologia
Cada una de les semivocals (i i u), que, com a tals, mai no poden ésser unitats tòniques (caire, faula).
síl·laba feble
Fonètica i fonologia
Síl·laba que presenta una intensitat articulatòria poc forta; són febles les síl·labes inicials àtones i les àtones en general (veremar).
base d’articulació
Fonètica i fonologia
Denominació del conjunt d’hàbits articulatoris que conformen la pronúncia característica d’una llengua.
Alguns autors parteixen de la collocació dels òrgans articulatoris en posició de repòs per tal de definir aquesta base, a vegades mal considerada com un producte de condicionaments biològics La base d’articulació forneix, fins i tot, determinades tendències d’evolució foneticofonològica al llarg del temps El sistema fonològic del català, per exemple, no es distingeix del de les altres llengües només per un conjunt propi de fonemes, sinó també per la seva realització bàsica i normal que, essent relativament relaxada, la distingeix de la del castellà, més tensa, i l’apropa, per contra, a l’…