Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
dittologia sintàctica
Fonètica i fonologia
Realització d’un mot de dues maneres distintes segons el context formal, com és ara en el cas de bon i bo (bon cap i cap bo).
signe demarcatiu
Fonètica i fonologia
Element fonològic (fonema o no, múltiple o senzill) que assenyala en una llengua donada la presència o l’absència de delimitació formal entre mots, síl·labes, morfemes, etc.
En català, per exemple, l’aparició del fonema /r/ indica que no es tracta de començament de mot En francès, la síllaba accentuada indica, al seu torn, fi de mot en hongarès, per contra, començament de mot, etc
accent
Fonètica i fonologia
Major intensitat, elevació de la veu o augment de durada amb què és pronunciada una síl·laba o un fragment d’una síl·laba anomenat mora (d’un mot o grup de mots) i que li dóna prominència sobre les síl·labes o mores adjacents.
Fonològicament, l’accent és un fenomen que, dins el marc d’un segment de la frase, definible gramaticalment, anomenat unitat accentual, té la funció d’establir un contrast entre diferents segments definibles fonològicament, anomenats unitats accentuables En català, l’accent és un fet formal aplicat a un mot romaní, dinar o a un grup de mots a la casa, portar-me-la que marca el contrast entre una síllaba anomenada síllaba accentuada o tònica i l’altra o altres, anomenades síllabes inaccentuades o àtones Els procediments d’accent per a establir aquest contrast són de dues…