Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
oclusió
Fonètica i fonologia
Tret articulatori que consisteix en una interrupció completa del corrent fònic en un punt qualsevol de les cavitats supraglòtiques i fins i tot infraglòtiques, en algunes llengües.
Durant aquesta interrupció pot haver-hi, o no haver-hi, vibracions vocàliques i obertura simultània del canal rinofaringi Els moments anterior i posterior de l’oclusió comporten els trets rellevants, en forma de transició de valors freqüencials, des del punt de vista acústic La represa, generalment violenta, del corrent fònic després de l’oclusió és anomenada explosió
agut | aguda
Fonètica i fonologia
Referit a l’altura musical, dit del fonema que ha estat pronunciat amb una freqüència alta de vibracions vocals.
Així, l’escala d’acuïtat del vocalisme català acuïtat depèn dels següents i aproximats valors freqüencials del segon formant respectiu i 2 050, ẹ 1 700, e 1 650, ẹ 1 580, a 1 100, o 900, ọ 680, u 480 Quant a l’altura musical, cadascun d’aquests fonemes, independentment del seu timbre acústic, pot ésser pronunciat en qualsevol dels tons vocals possibles
e
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Cinquena lletra de l’alfabet català anomenada e.
La E majúscula llatina deriva directament de la E grega, procedent, al seu torn, dels alfabets fenicis La E clàssica de les inscripcions romanes consta d’un traç vertical i de tres traços horitzontals situats, l’un a la base del pal vertical, l’altre al damunt, i l’altre al centre El ductus de la E capital rústica elegant segueix l’ordre dels quatre traços descrit, el primer, prim, i els altres tres, gruixuts Aquesta E no té reforços estètics si no és en l’escriptura monumental d’inscripcions Ben aviat els primitius traços un i dos es feren units en un sol temps, i en resultaren una corba a l…