Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
paladar
Paladar
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Part de la volta superior de la cavitat bucal que va des dels alvèols fins a l’úvula, i que comprèn el paladar dur
o pròpiament paladar i el paladar tou
o vel del paladar
.
Segons les necessitats classificatòries de cada sistema fonètic, hom distingeix encara el prepaladar, paladar mitjà, postpaladar, etc
palatografia
Fonètica i fonologia
Mètode d’investigació instrumental emprat en fonètica per a obtenir una imatge de la zona de contacte entre la llengua i el paladar en una articulació donada.
La marca del contacte és aconseguida aplicant sobre la llengua una fina capa d’una substància acolorida que deixa una petja al paladar en produir-se un moviment articulatori
linguograma
Fonètica i fonologia
Representació de les zones de contacte articulatori linguopalatal sobre la llengua (palatograma).
El mètode linguogràfic, emprat sobretot per la fonètica experimental clàssica, consisteix en el fet de pintar, generalment, un paladar artificial, amb una emulsió que deixa traces del contacte amb la llengua després d’una articulació simple
bilabiovelar
Posició dels òrgans articulatoris en l’emissió dels sons bilabiovelars
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Dit del so que participa, en la seva articulació i en els seus factors acústics, de les característiques dels sons bilabials i dels velars.
Aquesta dualitat és deguda a la coexistència simultània d’un component de prominència i constricció labial, i un altre de contacte o de constricció entre el postdors de la llengua i el vel del paladar En català hi ha fonemes bilabiovelars, com és ara /ǫ/ mola , /ọ/ gola , /u/ lluç , /ẉ/ diuen
òrgan de fonació
Fonètica i fonologia
Cadascun dels òrgans del cos humà que participen en la producció d’emissions fòniques.
Hom reconeix tres sistemes l’aparell generador del corrent aeri pulmons, tràquea, l’aparell fonador laringe, que posa en vibració aquell corrent, i l’aparell articulatori llengua, llavis, que matisa i amplifica certs trets acústics de l’ona D’acord amb llur capacitat de moviment, els últims òrgans es classifiquen en actius maxillar inferior, llengua i passius dents, alvèols, paladar
aparell vocal
Representació gràfica de l’aparell vocal
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Conjunt d’elements fisiològics que intervé en la fonació lingüística, la classificació del qual sol destriar tres subaparells: respiratori, fonatori i articulatori.
El primer forneix el corrent d’aire necessari com a primera matèria de la fonació i comprèn el mecanisme pulmonar, els bronquis i la tràquea L’aparell fonatori, que converteix aquell corrent en una ona acústica imprimint i regulant les vibracions necessàries per a fer-lo audible, és format per la laringe, la qual, al seu torn, es compon de les cordes vocals, els cartílags cricoides, aritenoides i tiroides la nou, etc L’aparell articulatori conforma i matisa acústicament l’ona sonora reforçant-la, afegint-hi elements, o interrompent-la Es compon dels llavis, les dents, els alvèols, el …
dorsal
Fonètica i fonologia
Articulació caracteritzada per l’aplicació o l’acostament del dors de la llengua al paladar.
Segons la necessitat descriptiva que ofereix una llengua, hom pot distingir entre predorsal, mediodorsal i postdorsal
predorsal
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació caracteritzada per l’acostament de la part anterior de la llengua al paladar.
labiovelarització
Fonètica i fonologia
Articulació realitzada amb la participació dels llavis, el postdors de la llengua i el vel del paladar.
gutural
Fonètica i fonologia
En fonètica articulatòria, dit de totes les emissions succeïdes al paladar tou, com ara [k] o [g].
El terme gutural és equivalent a velar