Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
pausa
Fonètica i fonologia
En fonètica, silenci entre dues emissions fòniques.
Aquesta pausa, anomenada relativa, enfront de l’absoluta, que es produeix quan el parlant no té intenció d’emetre cap so, és emprada sovint en els estudis de fonètica articulatòria com a punt de referència per a determinar les modificacions orgàniques de cada emissió
atonicitat
Fonètica i fonologia
Impròpiament, pèrdua relativa tant de la intensitat com del to, la freqüència o l’altura musical d’un fonema vocàlic o d’una seqüència sil·làbica.
Aquests factors acústics, però, són ben diferents entre ells, malgrat llur tendència a manifestar-se correlativament
a
Fonètica i fonologia
Grafia que representa dos possibles fonemes vocàlics en català: [a] i [ə].
Aquest darrer no és general a tot el domini lingüístic manca als parlars occidentals i a l’alguerès La distribució d’ambdues solucions al català central i als altres parlars orientals és relativa i depèn de l’accent d’intensitat, per tal com si la grafia compareix en posició tònica avi, bufar, sal es dóna el primer fonema, mentre que en posició àtona pera, cosa, fusta , es produeix el segon vocal neutra La pronúncia del fonema a presenta màxima obertura maxillar, no gens de labialització i llengua plana, fets que determinen un formant bucal d’un volum superior al de qualsevol…
filtre
Fonètica i fonologia
Ressonador fisiològic que, en intensificar diverses freqüències de l’ona complexa procedent de la larinx, determina la disposició relativa dels formants constitutius i, amb això, el timbre característic de cada realització fonemàtica.
anticadència
Fonètica i fonologia
Forma particular de fonema ascendent mitjançant el qual es caracteritzen un bon nombre de construccions interrogatives absolutes en moltes llengües, per oposició a les asseveratives, i deguda a l’augment de la freqüència relativa dels elements finals respecte als primers en una emissió fònica.
al·lòfon
Al·lòfons en el sistema fonemàtic català oriental, segons l’Institut d’Estudis Catalans
©
Fonètica i fonologia
Variant o modalidat fonèticament regular en què es manifesta un fonema específic, a causa de la distribució relativa dels seus trets constitutius, el conjunt particular dels quals marca el camp de dispersió fonològica i, per tant, la capacitat distintiva de cada fonema dintre el seu sistema.
Com que és normal que cada fonema es manifesti mitjançant més d’un allòfon, les seves realitzacions fonètiques solen fluctuar entre una distinció màxima, anomenada allòfon fonamental , i d’altres de secundàries, que són anomenades allòfons accessoris i que poden determinar fins i tot una distinció nulla o neutralització amb un altre fonema del sistema Per exemple, el fonema |g| del català presenta un allòfon fonamental oclusiu, velar, sonor g en angle , un allòfon accessori fricatiu, velar, sonor g en pegar i un altre de neutralitzat oclusiu, velar, sord k, i, per tant, comú a l’allòfon…