Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
consonant emfàtica
Fonètica i fonologia
Consonant, sorda o sonora, molt corrent en les llengües semítiques, en la pronúncia de la qual apareix un tret articulatori que consisteix en un retraïment cap a l’arrel de la llengua i una concavitat del dors d’aquesta, acompanyat d’una elevació brusca de la laringe.
En la transliteració, hom la sol indicar amb un punt al dessota ṣ, ḍ, ṭ, etc
šĕwà
Fonètica i fonologia
Gramàtica
Símbol gràfic hebreu (:) que hom col·loca sota un grafema consonàntic per indicar-hi o bé l’absència de vocal (šĕwà quiescent) o bé la pronunciació d’una vocal neutra breu (šĕwà mòbil) en cas de consonant inicial o de doble consonant.
Creat pels masoretes, correspon al sukūn àrab, al virāma devanagàric i al terme homònim indoeuropeu En transliteració hom omet el šĕwà quiescent, mentre que el mòbil és expressat pel signe ĕ o ∂o e