Resultats de la cerca
Es mostren 2535 resultats
Sant Nicolau
Església
Veïnat
Veïnat i església del municipi d’Ordis (Alt Empordà), al S del terme, a la dreta de la riera d’Àlguema.
Sant Miquel de Maifré
Església
Veïnat
Veïnat i església del municipi d’Osor (Selva), a l’esquerra del Ter, que centra el sector del terme a la vall d’aquest riu, a l’altra banda de la muntanya de Sant Gregori.
Formava veïnat amb els masos Codina i Colobrans actualment té entorn seu xalets i cases fetes durant la construcció del pantà de Susqueda L’església, romànica, fou coneguda com Sant Daniel de Maifré o de Sorerols entre el 1068 i el 1616 Es restaurà el 1616 i de nou el 1788 i el 1946 Darrerament serví de parroquial de les poques cases que han restat a l’antiga parròquia de Susqueda, car pertanyia a la seva demarcació
Sant Miquel del Corb
L’església de Sant Miquel del Corb
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Veïnat
Veïnat del municipi de les Preses (Garrotxa), als vessants septentrionals de la serra del Corb.
L’església de Sant Miquel del Corb, que el centra, sembla que havia estat la primitiva parròquia de les Preses l’actual edifici, aturonat, edificat sobre el primitiu, és modern
Sant Miquel
Veïnat
Veïnat del municipi de Banyeres del Penedès (Baix Penedès), al SW del poble.
Des dels anys noranta del segle XX s’hi ha identificat un jaciment ibèric, confirmat i ampliat l’any 2018, quan els arqueòlegs compararen la seva importància amb la del jaciment d’ Ullastret Les primeres prospeccions identificaren un nucli urbà en forma de quadrícula formada per carrers i habitatges que ocupava una extensió d’unes 2,5 ha Habitada entre el segle IV aC fins vers l’any 200 aC, la ciutat fou abandonada durant la segona guerra Púnica o durant les revoltes posteriors Hom suposa que fou habitada pels cessetans o cossetans
raval de Sant Mateu
Raval
Raval d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), entre l’església parroquial i el castell de Ricalquers, en gran part desfet per l’autopista de Barcelona a Martorell.
Sant Mateu
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Jordi Desvalls (Gironès), al N del terme.
Sant Llorenç
Veïnat de Sant Llorenç, a Llagostera
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Llagostera (Gironès), uns 3 km al S de la vila, a la dreta de la riera de Gotarra.
torrent de Sant Jordi
Barranc
Curs d’aigua intermitent del municipi de Pollença (Mallorca), que neix a l’W del terme, a la Cuculla de Fartàritx, i el travessa d’W a E, i passa per l’indret on hi havia l’antiga església de Sant Jordi
.
La seva vall, aigua amunt de la vila, s’anomena vall d’en Marc i aigua avall, la vall deSantuïri Desemboca al centre de la badia de Pollença, vora la possessió de Llanaira
Sant Joan de Segrià
Raval
Antic raval d’origen àrab situat al N de Lleida (Segrià), camí d’Albesa, a dos quilòmetres de la ciutat, al peu del planell del Secà de Sant Pere, a la partida del Bovar.
Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic 1149, i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera Alguaire, Vilanova del Segrià, Raïmat i Sant Salvador Els hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat Gregori, cardenal de Sant'Angelo, nebot del papa Celestí…
barranc de Sant Joan de l’Escala
Barranc
Curs d’aigua intermitent del vessant septentrional de la serra de la Llena, dins el terme de la Pobla de Cérvoles (Garrigues), que aflueix al riu de Set.