Resultats de la cerca
Es mostren 1793 resultats
Sant Miquel d’Urgell
Canònica
Antiga canònica de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), situada prop de la catedral, on més tard fou edificat el convent de dominicanes.
L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria
torrent de Sant Jordi
Barranc
Curs d’aigua intermitent del municipi de Pollença (Mallorca), que neix a l’W del terme, a la Cuculla de Fartàritx, i el travessa d’W a E, i passa per l’indret on hi havia l’antiga església de Sant Jordi
.
La seva vall, aigua amunt de la vila, s’anomena vall d’en Marc i aigua avall, la vall deSantuïri Desemboca al centre de la badia de Pollença, vora la possessió de Llanaira
barranc de Sant Joan de l’Escala
Barranc
Curs d’aigua intermitent del vessant septentrional de la serra de la Llena, dins el terme de la Pobla de Cérvoles (Garrigues), que aflueix al riu de Set.
Sant Cebrià de Penida
Canònica
Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada (Alt Empordà); de situació desconeguda, discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés.
És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record
Santa Maria de Terrassa
Santa Maria de Terrassa
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Canònica
Antic priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat a Santa Maria de Terrassa (Vallès Occidental), una de les esglésies episcopals d’Ègara, dins el barri de Sant Pere de Terrassa.
S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert per quatre arcs…
barranc de Riueno
Barranc
Curs d’aigua de la Ribagorça, dins el terme de Montanui, afluent, per la dreta, del riu de les Salenques.
barranc dels Pèlags
Barranc
Curs d’aigua del Montsant molt engorjat, que neix al vessant W de la roca Corbatera i aflueix al riu de Montsant, per l’esquerra, al congost de Fraguerau.
torrent de Pareis
El torrent de Pareis a la seva desembocadura
© Fototeca.cat
Barranc
Curs d’aigua de la serra de Tramuntana, a Mallorca, dins el municipi d’Escorca, format per la unió dels torrents del gorg Blau
i de Lluc, sota el puig de Cosconar.
S'obre pas per un profund engorjat vers la cala de sa Calobra Joaquim Mir, que hi visqué tot sol ~1901-03, hi realitzà una de les seves sèries pictòriques principals Per la seva bellesa ha esdevingut un dels centres d’atracció turística de la costa septentrional de Mallorca
barranc Salat
Barranc
Curs d’aigua de la Marina Baixa, que neix al tossal de l’Aspre, al terme de Benissa, i després de córrer entre les serres de Bèrnia i Oltà desguassa a la mar prop del límit entre els termes de Calp i d’Altea.
barranc de Riucós
Barranc
Curs d’aigua del Pallars Jussà, que neix al S de la roca de la Mola, dins el terme de Tremp, travessa el de Talarn i aflueix a la Noguera Pallaresa, per la dreta, prop de Tremp.