Resultats de la cerca

Es deia primitivament Santa Maria de Montbui i es coneix també per la Tossa de Montbui, nom popular del castell El bisbe de Vic Fruià feu edificar l’església, que romangué inacabada per una forta secada que el 990 feu despoblar la contrada Vers el 1034 el levita Guillem d’Oló o de Mediona la feu acabar, i la consagrà el bisbe Oliba el 1035 És un sòlid edifici preromànic, de tres naus, acabat amb una capçalera de tres absis el 1035 Fou parròquia activa fins el 1614, que la parroquialitat es traslladà al poble de Santa Margarida de Montbui, a la plana, i la de Santa Maria restà com a filial…

Basa el seu treball en materials reciclats i amb una temàtica sempre vinculada a la natura, amb una clara influència de l’art pobre i del minimal art Formalment, adopta un estil geomètric, de formes simples i elementals, com ara en Cosmologies , on combina fusta i vidre amb restes de posidònia trobades a les platges

Tot practicant la pintura i la litografia en un estil fantàstic fins que adoptà les idees constructivistes de Moholy-Nagy, es dedicà a l’escultura 1930 fent construccions de fusta fins l’any 1945, que les féu amb metall expressant d’una manera vitalista l’angoixa contemporània Balener de Nantuckett 1952-53, Monument al presoner polític desconegut 1952, Vol nocturn 1958-62

Adoptà el futurisme, i després de la Primera Guerra Mundial participà en el moviment Valori Plastici a Roma Executà, sempre dins el figurativisme, terracotes com La set Galleria d’Arte Moderna, Milà i La convalescent Galleria d’Arte Moderna, Gènova De les seves obres monumentals cal destacar La Justícia Corporativa 1937 palau de justícia, Milà i Palinuro 1946 Universitat de Pàdua Exposà les seves teories sobre l’escultura a Scultura, lingua morta 1946

Net de Josep Campeny i besnet de Damià Campeny Autodidacte Ha exposat a Mataró, Lió, Barcelona i Madrid, en exposicions collectives a Madrid, Basilea, Legnano, etc Adoptà la tècnica constructivista 1963-65, i la seva obra acusà després influències de l’onirisme i del pop-art fins el 1970 Posteriorment, trobà un estil plenament personal, en el qual representacions figuratives sense expressivitat són manipulades com formes pures, a la recerca d’una bellesa plàstica Des del 1974 resideix a Nova York

Fill d’un tallista d’origen islandès, fou deixeble de NAAbilgaard a la Royal Academy de Copenhaguen 1781-93 Des del 1796 amplià estudis a Roma, on residí d’una manera gairebé ininterrompuda fins l’any 1838 adoptà el nom d’Alberto Membre de l’Accademia di San Luca 1808, n'esdevingué president en 1827-28 Assolí un gran prestigi internacional Bé que continuà mantenint estudis a Roma, el 1838 tornà a Copenhaguen, ciutat a la qual llegà les seves obres, les seves colleccions i la seva fortuna, que foren consagrades a la creació del museu que duu el seu nom, acabat el 1848 És…

Fundà amb Hans Arp i JBaargeld el grup dadà Colònia, 1919, al qual aportà el sistema de collages en la sèrie Fatagaga S'installà a París 1922, on illustrà amb collages llibres d’Eluard, com Repetition i Les malheurs des Immortels , aquest darrer escrit per tots dos Participà en la lluita entre dadaisme i surrealisme, s’inclinà a favor del segon i creà obres plenes d’inquietud i terror Èdip rei 1921, La cita dels amics 1922, retrat dels seus amics surrealistes, i La bella jardinera 1923-24 El 1925 adoptà en les seves pintures el procediment del frottage L’any següent fou acusat pels…

Es formà a Barcelona amb Manuel Fuxà i a Llotja, on el 1906 li fou concedida una borsa d’estudis Anà a París i a Brusselles, i una nova pensió —de l’ajuntament de Barcelona— li permeté de visitar novament França i Bèlgica, com també Holanda, Anglaterra i Itàlia Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1907 i a la del 1911, en la qual obtingué medalla de primera classe per Bust de dona Entre el 1911 i el 1914 treballà a París amb Albert Bartholomé, que l’influí el Musée du Luxembourg li adquirí la cariàtide L’Alba Allà es relacionà amb Diego Rivera, el qual retratà Novament…

Feu la carrera de Magisteri a Tarragona, i el 1927 es desplaçà a Ripollet Vallès Occidental com a mestre municipal, alhora que començava l’aprenentatge de les arts plàstiques Alumne d’Antoni Vila i Arrufat a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, continuà la seva formació artística a la Llotja de Barcelona Com a mestre nacional, fou destinat a Olot l’any 1934, on continuà la seva formació artística amb Josep Clarà i Martí Casadevall Fou també deixeble de Bosch Roger, Xavier Nogués i Manuel Humbert Finalitzada la Guerra Civil, escriví algun vers en català i fou jutjat i expulsat del…

Vida Fill del notari Salvador Dalí i Cusí, amb el qual tingué una relació difícil que influí en la seva trajectòria posterior, ell mateix atribuí la seva personalitat singular a l’existència d’un germà mort tres anys abans del seu naixement a qui els pares havien posat el seu mateix nom Estudià a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres i a l’Escola de Belles Arts de Madrid, on ingressà el 1922 i d’on fou expulsat el 1923 i el 1926 Freqüentà la Residencia de Estudiantes, on s’integrà en el grup que seria conegut més tard com Generació del 27 i entrà en contacte amb el futurisme Tingué una…