Resultats de la cerca

Net potser de Tomàs Vicent Sanxis Fou aprenent d’Ignasi Vergara 1758 i alumne de Sant Carles, d’on després fou acadèmic El 1779 optà, sense èxit, al nomenament d’acadèmic de mèrit de San Fernando amb el relleu Minerva i la Prudència encaminant la joventut al temple de la Immortalitat , obra que tanmateix l’acadèmia li acceptà Es dedicà a l’ensenyament a Sant Carles i a l’obra de retaules en talla de fusta Morí essent tinent director honorari de Sant Carles

Format a les classes de l’Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, hi guanyà diversos premis de dibuix, gravat i escultura 1800-04 Fou pensionat per a anar a Madrid a perfeccionar estudis 1803 El mateix 1805 guanyà medalla d’or a l’Academia de San Fernando El 1808 no acceptà el règim intrús napoleònic i la seva carrera s’estroncà Acadèmic de mèrit de San Fernando 1814, fou director d’estudis de l’acadèmia el 1815 Féu medalles del duc d’Alburquerque, dels setges de Girona i Saragossa, del triomf de Vitoria, del duc de Ciudad Rodrigo, del retorn de Ferran VII i del papa Fou acadèmic de Sant…

Basada en els treballs del matemàtic anglès GBoole 1847, assolí importància pràctica amb els mètodes de Shannon 1938 i d’altres Té importants aplicacions en automàtica, informàtica, electrotècnia i electrònica, com, per exemple, per al tractament automàtic de dades, el càlcul i el control numèrics, la telefonia automàtica, la conversió analògica digital, i especialment, els sistemes automàtics combinatoris i seqüencials Generalment hom empra l’anomenada lògica binària , que permet d’expressar convenientment l’estat de magnituds, quantitats, posicions, etc, que només poden prendre dos valors,…

Format a Llotja 1795-1802, hi féu les nereides de la font de Neptú del pati 1802 El 1802 la Junta de Comerç li concedí una pensió per a anar a Roma, on s’installà definitivament Amb la invasió francesa li fou oferta una càtedra a Llotja, càrrec que no acceptà El 1816 esdevingué soci de mèrit de l’Accademia di San Luca de Roma, de la qual esdevingué vicepresident 1836 i president 1837-40, l’únic no italià —juntament amb Thorwaldsen— en tot el s XIX Fou director dels pensionats espanyols a Roma 1830-55, cavaller, comte palatí, acadèmic de Florència i de San Fernando i escultor honorari de…

Fill d’un sabater, treballà quatre anys a Mataró com a aprenent al taller d’escultura de Salvador Gurri i Coromines Es traslladà a Barcelona, on treballà a la Duana Nova amb Pere Pau Muntanya i Placeta que l’introduí a l’escola de Llotja, d’on fou expulsat a causa del seu temperament La Junta de Comerç el pensionà per a estudiar a Roma 1796 esperant la confirmació de la pensió, tallà en fusta diverses imatges segons el gust barroc, com el Sant Bru per a la Cartoixa de Montalegre, el Sant Vicenç de Paül i el Sant Jaume per a les esglésies de Sant Josep i de l’hospital de Mataró El 1797 se n'…

La seva família —era nebot d’un ferrer— es traslladà a Barcelona per motius econòmics 1888 Aviat s’interessà per l’art freqüentà el taller d’Eusebi Arnau i l’escola de Llotja, on fou deixeble de Venanci Vallmitjana 1900 Assistí a Els Quatre Gats i participà de l’estètica modernista Anà, amb una borsa de viatge, a París 1903, on retrobà Picasso, conegué Max Jacob i s’interessà per l’escultura de Rodin De nou a Barcelona, exposà a can Parés 1904 i acceptà una colla d’encàrrecs d’escultura ornamental al Teatre Principal de Terrassa i, a Barcelona, l’Hospital de Sant Pau, l’interior del Palau de…

Les primeres màquines de vapor descrites —Giovanni Battista della Porta 1601, Edward Sommerset 1663— no aconseguiren aplicacions pràctiques El 1690 Denis Papin proposà l’obtenció de treball a partir del buit produït per la condensació del vapor a l’interior d’un cilindre proveït d’un èmbol però fou Thomas Savery qui construí, el 1698, la primera màquina de vapor, aplicada al bombament d’aigua de les mines La màquina de Savery constava d’una caldera i de dos grans dipòsits ovalats, a cadascun dels quals hom introduïa, alternativament, vapor d’aigua i de refredament el buit produït per la…

A Florència entrà al taller d’A Verrocchio 1469, on aviat excellí amb la seva participació quasi total en el Baptisme de Crist i en L’Anunciació 1474 ambdues a la Galleria degli Uffizi, Florència Des del 1478 treballà en importants encàrrecs Retrat de Ginebra dei Benci 1478-79 National Gallery, Washington, Adoració dels reis, inacabat 1481 Galleria degli Uffizi, Sant Jeroni 1482 Pinacoteca Vaticana, Roma, obres on Leonardo plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum i manifestà una tendència vers les fantasies nòrdiques mitjançant una invenció seva el sfumato o fusió de la llum i l’…

Les assecadores, en llurs diverses concepcions, són àmpliament emprades en processos industrials i en usos domèstics entre aquests darrers hom troba, per exemple, l’assecadora de roba Les assecadores industrials, aparells o installacions destinats a assecar diverses matèries o productes, tals com cuirs, tèxtils, productes alimentaris, químics, etc, han de resoldre operativament tres problemes fonamentals crear les condicions termodinàmiques necessàries per a l’eliminació del líquid sense alterar les qualitats desitjades del producte que hom asseca, eliminar el vapor produït en l’assecatge i…