Resultats de la cerca
Es mostren 10179 resultats
pont de Sant Antoni
Art romànic
Pont
Pont romànic de la parròquia de la Maçana, sobre el riu Valira, al camí d’Andorra la Vella a Ordino, a la gorja de la Grella.
Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella
Santa Justa
Creu i absis romànic del conjunt parroquial de Santa Justa, al terme de Lliçà d’Amunt
© Diego Sola
Art romànic
Església
Veïnat
Veïnat i antiga parròquia del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al NE del poble.
Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser
estanys Forcats
Circ
Circ lacustre d’origen glacial, capçalera del riu d’Arinsal, dins el terme de la Maçana (Andorra), dominat pel pic de Medacorba i la roca Entravessada.
circ de Colells
Circ
Circ glacial de la capçalera de la Valira, dins el terme d’Encamp (Andorra), entre els circs dels Pessons i el d’Envalira.
punt
Escultura
Cadascuna de les marques que hom fa sobre les parts que més sobresurten en una escultura que hom vol copiar.
talla
Detall del Crist de Salardú, talla romànica del segle XIII
© Xevi Varela
stabile
Escultura
Escultura abstracta característica de l’art cinètic, constituïda per diverses peces o figures simples, generalment metàl·liques i planes, que transmet sensació de moviment però que és estàtica.
La forma stabile s’associa fonamentalment a l’artista nord-americà Alexander Calder , creador d’aquest tipus d’escultura a la dècada dels anys trenta del segle XX El terme és d’origen anglès, encunyat per l’escultor Hans Arp i creat, probablement, per acronímia a partir de l’adjectiu stable i el substantiu mobile
lamassu
Escultura
Escultura que representa un cos de lleó o de bou alat amb cap humà, sovint amb cinc potes, que es col·locava a les entrades de les ciutats i a les portes dels palaus assiris com a signe de protecció.
El terme prové de l’accadi
relleu
Relleu que representa els jocs hípics que se celebraven a l’antiga Atenes durant les festes panatenees, en honor d’Atenea Pòlies (British Museum, Londres)
© Corel Professional Photos
Escultura
Forma no exempta treballada en un suport bidimensional.
Segons que els elements representats sobresurtin o no del suport, el relleu pot ésser considerat negatiu o positiu En aquest últim cas serà alt relleu quan aquells sobresurtin més de la meitat del seu gruix real, mig relleu quan només sobresurtin la meitat i baix relleu quan sobresurtin menys de la meitat La pràctica del relleu escultòric s’inicià a la prehistòria, però les seves primeres manifestacions plenament definides s’esdevenen parallelament en el món egipci i en el mesopotàmic, bé que en ambdós el relleu restà subordinat a un marc arquitectònic, característica que, per altra part,…
estàtua eqüestre
Escultura
Escultura que representa una figura humana damunt un cavall.
Aquest motiu iconogràfic es remunta a l’antiguitat clàssica, on apareix principalment al revers de les monedes i en alguns relleus frisos del Partenó d’Atenes L’estàtua eqüestre exempta més antiga que hom conserva és la de bronze de Marc Aureli 170-180 dC que Miquel Àngel disposà al centre del Capitoli romà i fou paradigma de les representacions eqüestres del Renaixement, tant escultòriques Gattamelata , de Donatello, Colleone , de Verrochio, com pictòriques John Hawkwood , de Paolo Uccello, Carles V , de Ticià Des del s XVII, gairebé tots els sobirans tenen la seva estàtua eqüestre Felip…