Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Pere de Bonull
Escultura
Escultor.
Hom li ha atribuït el sepulcre de Jaume II i de Blanca d’Anjou al monestir de Santes Creus, bé que només consta que cobrà pel tabernacle d’aquest sepulcre
Martí Díez de Liatzasolo
Escultura
Escultor i tallista actiu a Barcelona entre el 1527 i el 1578, format possiblement a Itàlia.
Visurà obres de Pere Nunyes i Enric Fernandes 1527 i el retaule de Poblet del seu rival i antic collaborador Damià Forment 1536, que criticà obertament Associat amb els tallistes Jean de Tours i Joan Massiques, executà retaules a Mollet, Dosrius, Canyamars i Marata 1530 només amb Jean de Tours, féu el retaule major d’Arenys de Munt Féu altres contractes a Barcelona, Terrassa 1539, Montcada 1544, Sàsser 1548, Sant Esteve de Castellar 1569, Lliçà de Munt 1576 i la Granada 1578, obres de les quals hom només conserva l' Enterrament de Jesús , de Terrassa, deteriorat el 1936 cripta de l’església…
Philippe Oudart
Escultura
Escultor francès del Renaixement.
També anomenat Udarte i Odarte Treballà a Toledo vers el 1522 i s’installà després a Portugal 1530, on esdevingué un artista important Hom li coneix només amb seguretat la Cena del Museu Nacional de Machado de Castro de Coïmbra, obra d’un gran realisme
Pere Dorpa
Escultura
Escultor, probable deixeble de Damià Forment.
És autor d’una bona part de l’extraordinari retaule major de l’església arxiprestal de Sant Mateu del Maestrat vers el 1554, conservat només en part Hom li atribueix una escultura d' El Salvador , policromada per Joanes el 1555, a l’ermita d’aquesta advocació, a Onda
Antoniucci Volti
Escultura
Escultor francès d’origen italià.
Estudià a Niça i a París Només resta la seva producció posterior a la Segona Guerra Mundial, perquè el seu taller fou destruït per un bombardeig Conreà l’estil figuratiu i naturalista, i el seu tema predilecte fou el nu femení de formes sensuals Harmonia 1952, bronze Rebé nombrosos encàrrecs oficials
Fritz Wotruba
Escultura
Escultor austríac.
Les seves primeres escultures daten de l’any 1929 Tors masculí , i ja se centren en la figura humana, tema de la seva obra Treballà directament la pedra, de bon començament dins un estil clàssic, del qual evolucionà vers un primitivisme desbastant la pedra i insinuant només les formes sorgides del bloc aïllat Figura dreta 1953, Figura amb els braços enlairats 1956 i Figura ajaguda 1960
Cristóbal de Salamanca
Escultura
Tallista castellà.
Treballà a Catalunya al darrer quart del s XVI El 1578 feia el cadiram del cor de l’abadia de Montserrat, del qual només resten uns fragments Hom no sap amb quin fonament li han estat atribuïts un Sant Crist de mida natural que hi havia a la capella de Santa Gertrudis i les portes de la Collació del mateix monestir Entre el 1588 i el 1592 féu el cadiram del cor de la catedral de Tortosa, substancialment danyat el 1936
José Gonzálvez de Coniedo
Arquitectura
Escultura
Pintura
Arquitecte, escultor i pintor, considerat el darrer dels arquitectes barrocs academicistes del País Valencià.
Hom li ha atribuït, erròniament, la paternitat de la capella de la Comunió d’Elx, que només dirigí seguint plans anteriors Hom indica com a obres seves l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, al Fondó de les Neus, el disseny de l’església de Santa Pola, la del lloc de Sant Francesc i el convent i església de la Sang, a Alacant Intervingué en obres com la conducció d’aigües des de la font de La Barrena Asp a Elx i la delimitació del pla d’Elx
Lluís Bonifaç i Sastre
Escultura
Escultor, conegut al seu temps per Bonifaci, fill de Lluís Bonifaç el Vell, fou deixeble de Llàtzer Tramulles el Major.
El 1705 treballà a Valls Residí uns quants anys a Barcelona, on fou clavari de la confraria d’escultors, i el 1717 tornà a ésser a Valls on, entre d’altres retaules, treballà en el de Sant Marc 1720 i en el de La Candela 1772, que executà només en part El 1721 anà a Escaladei, on feu diverses obres el 1735 havia fet el retaule de Les ànimes per a la Guàrdia dels Prats, i el 1741, el retaule major de Riudecols Creà a Valls l’escola d’escultura que després continuà i acredità el seu net Lluís
Pedro de Mena
Escultura
Escultor barroc andalús, deixeble del seu pare, també escultor, Alonso de Mena, i d’A.Cano, el qual l’influí en gran manera.
El 1658 s’establí definitivament a Màlaga, d’on sortí només el 1663, per anar a Madrid i a Toledo, i el 1675, per anar a Granada Allà féu una part del cadirat del cor de la catedral i establí un important taller Els seus temes preferits, que repetí diverses vegades, foren la Dolorosa, místics i sants ascetes, tractats tots amb un gran realisme i sovint d’un patetisme que l’aparta de la serenitat de Cano Cal destacar-ne el Sant Francesc d’Assís catedral de Toledo, la Magdalena penitent Museo Nacional de Escultura Policromada, Valladolid i la Dolorosa Museo de Bellas Artes de San…