Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Gustau Violet
© Fototeca.cat / D. Campos
Escultura
Literatura
Escultor i escriptor.
Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, aviat preferí l’escultura S'abocà a un art antiacadèmic, basat en l’expressió del que ell anomenava la raça catalana i on hom ha detectat l’influx de Constantin Meunier Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà , l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des…
Marcel Gili
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
De família vigatana Fou alumne de Gustau Violet, a Perpinyà, i deixeble de Maillol Professor de l’École Nationale des Beaux-Arts de Bourges 1950-68 i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París el 1969 A partir del 1936 entrà en contacte amb Pressman, R Delaunay, Saint-Maur, el grup Abstraction-Création, Zadkine, J Cassou, F Léger i R Dufy Fou un dels fundadors del Salon de Mai Exposà a París, Rio de Janeiro, Venècia, Tòquio, Brusselles, Viena, Salzburg, Milà, Zuric, l’Havana, etc La seva pintura evoca sovint monstres i expressa un sentiment tràgic de la vida Entre les seves…
Negre
Escultura
Família d’escultors rossellonesos dels s. XVII i XVIII.
Francesc Negre Perpinyà ~1661 — , cosí germà de l’escultor de Tuïr Gauderic Negre , i format amb Lluís Generes, seguí els esquemes d’aquest, incorporant-hi, però, la columna salomònica és autor, entre altres obres, del sumptuós altar major de Sant Martí de Forques 1688, d’un exuberant barroquisme, d’un crucifix per a Cameles 1687 i d’uns retaules —desapareguts— per a Perpinyà El seu fill Antoni Negre Perpinyà s XVIII i altres descendents, com Miquel Negre Perpinyà s XVIII —autor de l’altar de l' Àngel de la Guarda a Nefiac 1757— i Patrici Negre Perpinyà s XVIII —autor del retaule…
Marcel Homs
Escultura
Escultor.
Es formà a París Tornà al Rosselló el 1949 Enviat pel ministeri dels afers culturals a Abidjan Costa d’Ivori, hi creà una escola nacional superior de belles arts 1960-67 Obtingué diversos premis, com el Prix de Rome 1939 Les seves obres figuren en museus francesos i estrangers, i té grups monumentals a Lo Cròs de Canhas, a Saint-Germain-en-Laye i a Abidjan També té escultures monumentals a Perpinyà, Vilallonga dels Monts, Sant Esteve del Monestir, Tuïr, Argelers de la Marenda, el Tec, Canet de Rosselló, Estagell, etc Passà de l’escultura figurativa a l’art abstracte introduí el…
Josep Sunyer
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Aprengué l’ofici amb el seu pare Pau Sunyer i amb Lluís Generes i Francesc Grau Collaborà amb aquest en l’obra de la façana de migdia de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa, i amb el seu pare en els retaules del Roser, de Navarcles, i de Santa Maria, de Cererols 1674 A la darreria del segle XVII i al principi del següent produí obres importants per a diverses esglésies del Conflent, el Rosselló i l’Alta Cerdanya el retaule major de Sant Pere de Prada 1696-99, el de Cotlliure 1698-1701, el del Roser, d’Oceja 1699 i altres obres a Vinçà, Vilafranca de Conflent, Catllà de Conflent, Tuïr…