Resultats de la cerca

Exposà a París al Salon d’Automne i al de la Société Nationale, on el 1913 presentà Le désespoir Establert a Barcelona, es naturalitzà espanyol Participà en l’Exposició de Primavera de Barcelona del 1936, amb L’esforç i Cap de vell , i a la Nacional barcelonina del 1942, amb Marató i Meditació , que a la seva mort fou installada al parc de Montjuïc com a monument als promotors de l’Exposició Internacional del 1929

El 1965 feu la seva primera exposició individual, Fou impulsor i creador dels grups Alcoiart 1965-72 i Denunzia 1972 Iniciat en l’expressionisme, que conreà fins l’any 1967, i al qual pertanyen les obres Crit, dejuni forgos, Les tres gràcies i El boig , travessà una època abstracta que culminà en una altra, connexa amb la problemàtica de l’home i l’entorn que el condiciona Els relleus visuals 1968 correspon a aquest període d’investigació El mateix any realitzà Vietnam 68 , obra molt allunyada de l’anterior Fou en aquesta etapa que començà de realitzar les seves escultures, metàlliques…

D’aquests, Jean-Louis Lemoyne 1665-1755 treballà als jardins de Versalles i Marly, i Jean-Baptiste I Lemoyne 1679-1731 executà l’obra Baptisme de Crist per a l’església de Saint-Roch, a París El fill d’aquest darrer, Jean Baptiste II Lemoyne 1704-1778, fou escultor de Lluís XV els seus busts excelleixen per la recerca de l’expressió momentània del retratat Réaumur 1751, Musée du Louvre, París, Montesquieu Musée des Beaux Arts, Bordeus

Fou un dels mestres de l’estil barroquitzant de l’època clàssica tardana Se li atribueix el gran relleu de l' Amazonomàquia del Mausoleu d’Halicarnàs British Museum, Londres Com a arquitecte i escultor treballà als temples de Nemea i d’Atena Alea, de Tegea Arcàdia Segons Plini el Vell, a més de les seves obres de caràcter patètic, com Mènada Staatliche Kunstsammlungen, Dresden, Meleagre Fogg Art Museum, Universitat de Harvard i Niòbides , en creà també de tranquilles

Després de passar la infantesa al Japó, retornà als EUA el 1918 Anà a París 1927, on conegué l’avantguardisme i fou influït per CBrâncuşi Installat a Nova York, des del 1952 tornà a visitar el Japó periòdicament Amb el seu complex bagatge cultural, efectuà un art espacial, que transmeté a través de les escultures tòtems, de mobles, de llums, com el que féu a Hiroshima el 1952, però sobretot jardins UNESCO, a París, el 1958 Billy Rose, Israel, el 1965

Des del 1908 residí a París el 1923 anà a viure als EUA A partir del 1912 es dedicà principalment a la recerca d’una estilització de tendència abstractiva, bàsicament naturalista, i des del 1920 s’interessà per unes construccions de ritmes geomètrics a base d’interseccions de moviments circulatoris per plans per tal d’evocar figures humanes tors femení més o menys imaginàries més tard 1922 retornà a un depurat classicisme És un dels representants de la investigació cubista en l’escultura

Deixeble de GPilon, de qui continuà l’estil però amb una correcció romana que li restà força i caràcter Treballà per a la família Montmorency al castell d’Écouen, als sepulcres del conestable Anne de Montmorency i de la seva muller i en el monument al cor del conestable tots tres al Musée du Louvre Posteriorment treballà per a Enric IV a la façana de la Petita Galeria del Louvre La seva obra mestra és l’estàtua orant de Marie de Brabançon-Cany 1601, Musée du Louvre

Dedicat a l’escultura des del 1910, residí a Londres —acompanyat de la polonesa Sophie Brzeska, el cognom de la qual afegí al seu— del 1911 fins que es traslladà al front, on morí Intelligent, hàbil i entusiasta, participà en el vorticisme amb una obra inquieta de valor desigual, influïda per Rodin i Brâncuşi Ballarí de pedra roja 1914, Tate Gallery, Londres, Ocell dret Museum of Modern Art, Nova York, Ezra Pound 1914 És ben representat als museus d’Orleans i de South Kensington

Format a Llotja i amb Clarasó i Llimona Participà en exposicions collectives des del 1910 Estudià a París amb Landowsky Fou professor de perspectiva als ateneus obrers de Barcelona i de les Corts Exposà individualment a la Sala Parés de Barcelona 1914 i a nombroses exposicions de conjunt El 1951 féu una assenyalada mostra individual a la Sala Busquets de barcelona, on presentà bronzes, marbres, talles de fusta i de vori, així com aquarelles Ha conreat la medallística i la pintura mural Banc Vitalici de Barcelona

Es formà a Llotja amb Àngel Ferrant Exposà als Salons de Primavera barcelonins 1934, 1937, a l’exposició de l’ADLAN a la Llibreria Catalònia 1935, a la del Grup Superrealista Breton, a la galeria Charles Ratton de París 1936 i a la d’Art Català —Pro Víctimes del Feixisme—, a Mèxic 1937 Posteriorment es dedicà a l’interiorisme i al disseny, i obtingué el Delta d’or ADI-FAD el 1961 i el 1962 Fou membre fundador del Club Cobalt 49 i d’ADI-FAD