Resultats de la cerca

Fill d’Antoni, picapedrer de Felanitx, l’any 1397 o poc abans entrà acompanyat d’aquest i d’un parent de nom Miquel al taller de picapedrers i escultors que tenia cura de les obres del portal del Mirador de la seu de Mallorca, on rebé les primeres ensenyances, en particular, del picard Jean de Valenciennes Hom pot fixar la seva presència al Rosselló des del 1404 aproximadament, moment a partir del qual féu una trona de pedra per a l’església dels franciscans de Perpinyà ~1410, avui perduda, i dugué a terme la restauració de la torre de la catedral d’Elna, on també esculpí un escut del bisbe…

Format a les classes de l’Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, hi guanyà diversos premis de dibuix, gravat i escultura 1800-04 Fou pensionat per a anar a Madrid a perfeccionar estudis 1803 El mateix 1805 guanyà medalla d’or a l’Academia de San Fernando El 1808 no acceptà el règim intrús napoleònic i la seva carrera s’estroncà Acadèmic de mèrit de San Fernando 1814, fou director d’estudis de l’acadèmia el 1815 Féu medalles del duc d’Alburquerque, dels setges de Girona i Saragossa, del triomf de Vitoria, del duc de Ciudad Rodrigo, del retorn de Ferran VII i del papa Fou acadèmic de Sant…

Llicenciat en medicina i cirurgia, exercí com a otorrinolaringòleg, professió que compaginà amb les arts plàstiques Especialitzat en el tractament de composicions espacials de gran moviment interior Elaborà a partir de la geometria les possibilitats topològiques derivades de la banda de Möbius , cercant en la planxa metàllica la corporeïtat dels ritmes lineals que puguin donar una major agilitat aerodinàmica a les escultures abstractes El 1942 presentà la primera exposició a la sala Mateu de València Guanyà les medalles de bronze de la II Exposició Provincial de València 1943, d’or de la II…

Passà per Llotja i fou aprenent de Manuel Fuxà Signant Jacobus Sabartés escriví proses i poemes i collaborà a Joventut El 1901 exposà escultures de caps d’infant a la Sala Parés Assidu d’Els Quatre Gats, formà part del grup de Pablo Picasso , que coneixia des del 1899 Hi mantingué tota la vida una forta amistat i hi restà indissolublement vinculat a partir del 1935 El 1904 anà a Amèrica i s’establí a Guatemala, on s’integrà al cercle d’intellectuals i artistes fins el 1927, que marxà definitivament del país Publicà articles a El Comercio , del qual fou director, Diario de los Altos , Diario…

Format al taller d’Adel Verrocchio, és autor de tres imatges de bronze 1506-11, al Baptisteri de Florència i d’una Mare de Déu amb l’Infant Museo Bargello, Florència que mostren les característiques definitòries del seu estil, classicista primer, i pròxim a les noves tendències manieristes després El 1528 anà a França cridat per Francesc I hom considera de la seva mà unes escenes de batalles Musée du Louvre, París, obrades en terra cuita i atribuïdes també a Leonardo

Al principi, treballà la fusta i fou realitzador de mascarons de proa Posteriorment s’especialitzà en els retrats de bust i les escultures decoratives per a l’arquitectura Cal destacar de la seva producció l’estàtua de mida natural de George Washington per a l’Independence Hall de Filadèlfia i el seu Autoretrat de bust Pennsylvania Academy of Fine Arts

La seva obra s’inscriu en l’estètica barroca de GLBernini, bé que algunes de les seves figures presenten un intens dramatisme allunyat de la teatralitat de les del seu mestre Cal esmentar les estàtues d’Apòstols 1708-18, a Sant Joan del Laterà, i el monument a Gregori XIII 1725, a la basílica vaticana

Autor de la portada de l’església de Caldes de Montbui 1689-97, obra remarcable del barroc salomònic català, acabada per Pau Sorell

Estudià a París i posteriorment a Roma amb Bernini Passà a Madrid i per consell de Raimon Capuz es traslladà a València El 1703 fou aprovat un projecte seu per a la construcció de la portada principal de la seu de València, que començà tot seguit sota la seva direcció i tenint per ajudants Francesc Vergara el Major i Francisco Stolfs Concebé en aquesta obra la primera façana espanyola amb superfícies convexes i còncaves en la intersecció un cos central convex amb tres pisos coronats per un frontó corb i flanquejat per columnes corínties anteposades al mur, i dues ales còncaves amb dos pisos…

Visqué un quant temps a Brusselles, on féu el Bust de Jacques-Louis David 1826, Musée du Louvre Establert a París 1827, portà a terme la seva producció bàsicament romàntica i naturalista, bé que sempre inspirada en un cert classicisme Entre les seves obres més importants cal esmentar Petit pescador napolità amb una tortuga marbre, 1834, Musée du Louvre, la seva primera autèntica creació personal i sense influències, els alts relleus Retorn de l’exèrcit d’Egipte 1830-35 i la Marsellesa a l’arc de triomf de l’Étoile de París, Joana d’Arc marbre, 1845-52, Musée du Louvre, El mariscal Ney 1852-53…