Guillem Sagrera

(Felanitx ?, aprox. 1380 — Nàpols, 1454)

Guillem Sagrera Interior del Castell Nou de Nàpols (1447-54)

© Fototeca.cat

Arquitecte i escultor.

Fill d’Antoni, picapedrer de Felanitx, l’any 1397 o poc abans entrà acompanyat d’aquest i d’un parent de nom Miquel al taller de picapedrers i escultors que tenia cura de les obres del portal del Mirador de la seu de Mallorca, on rebé les primeres ensenyances, en particular, del picard Jean de Valenciennes. Hom pot fixar la seva presència al Rosselló des del 1404 aproximadament, moment a partir del qual féu una trona de pedra per a l’església dels franciscans de Perpinyà (~1410), avui perduda, i dugué a terme la restauració de la torre de la catedral d’Elna, on també esculpí un escut del bisbe Jerónimo de Ocón (Museu de Perpinyà). Essent mestre major de l’església de Sant Joan de Perpinyà, el 1416 fou cridat a Girona per dictaminar sobre la continuació de les obres de la seu; el vot favorable al projecte de nau única assenyala la seva afecció per l’amplitud dels espais lliures i per la funcionalitat estructural, conceptes que juntament amb la simplicitat decorativa foren constants al llarg de la seva obra i que, d’altra banda, configuraren la fórmula autènticament original de l’arquitectura gòtica als Països Catalans. El període del 1420 al 1447 fou d’una activitat molt intensa: a Perpinyà, on es casà amb Jaumina Tura, projectà Sant Joan el Nou, que començà a aixecar el 1433, i li és atribuïda la realització de la sala capitular, obra d’una gran originalitat per l’arranjament dels nervis de la volta, els quals des d’un pilar central cilíndric descriuen la forma d’una palmera. Simultàniament, a la ciutat de Mallorca ocupà el càrrec de mestre major de la seu, on ultra cobrir dues crugies construí la sala capitular i la capella de Sant Guillem (1441). El 1426 contractà amb el Col·legi dels Mercaders la construcció de la Llotja, la seva obra cabdal i un dels edificis més mesurats del gòtic europeu. Comptà per a aquesta obra (acabada el 1451) amb un grup de col·laboradors, entre els quals cal citar els seus fills Antoni i Jaume i els germans Vilasclar. La seva producció escultòrica se centra principalment en la decoració de la Llotja, és autor de la Mare de Déu del portal oest (1430-40), del Sant Joan Baptista d’una de les torretes i de l' Àngel defenedor de la mercaderia de la porta principal, on mostra l’influx de Claus Sluter, les obres del qual tingué l’oportunitat de contemplar en un o més viatges que probablement féu a la cort de Dijon quan era al Rosselló. Amb anterioritat havia executat a la seu mallorquina la figura de Sant Pere (1422) del portal del Mirador, on també li són atribuïdes les de Sant Pau i Sant Jaume . La darrera etapa de la seva activitat es desenvolupà a Nàpols (1447-54) al servei del rei Alfons el Magnànim, el qual li encarregà la direcció de les obres de reforma del Castell Nou. El 1452 inicià la construcció de la Gran Sala (acabada el 1457 pels seus col·laboradors), la seva obra més grandiosa en magnitud i audàcia tècnica. Intervingué també en el cèlebre Arc Triomfal, sembla que com a supervisor.