Resultats de la cerca

Abans del 1632 ja tenia taller a Barcelona, on realitzà encàrrecs d’importància Són obra seva un Sant Pau per a Santa Maria del Mar 1639 donat per Pau Ferran, l’escultura del retaule major del Bonsuccés 1639 i un riquíssim sagrari amb quaranta-vuit figures 1641 Entre el 1644 i el 1658 féu els retaules del Roser de Sant Vicenç de Llavaneres, de la Mare de Déu de l’Aigua a Vilafranca del Penedès, del Roser a Calella, un Sant Jeroni per a Sant Jeroni de la Murtra, el retaule major de Collbató, el de la Porciúncula al claustre dels franciscans de Barcelona i el de Sant Francesc a la catedral…

Desplegà la major part de la seva activitat a Londres, on s’establí És considerat un innovador de l’escultura anglesa, per tal com hi introduí l’alè barroc Entre les seves obres cal esmentar la Tomba del duc d’Argyl i els retrats de WHogarth i GFHändel ambdós a la National Portrait Gallery de Londres

Tot practicant la pintura i la litografia en un estil fantàstic fins que adoptà les idees constructivistes de Moholy-Nagy, es dedicà a l’escultura 1930 fent construccions de fusta fins l’any 1945, que les féu amb metall expressant d’una manera vitalista l’angoixa contemporània Balener de Nantuckett 1952-53, Monument al presoner polític desconegut 1952, Vol nocturn 1958-62

Renovà l’escultura amb el seu realisme i el seu afany de descompondre les formes estàtiques de l’escultura tradicional en un joc de llum i d’ombra Influí Rodin, de qui fou amic Boccioni el considerà el seu mestre i el precursor del dinamisme en l’art 1909 Obres Conversa al jardí 1893, Yvette Guilbert 1894, Ecce puer 1906-07

De jove visqué amb la família a Lima, des d’on anà a estudiar escultura a Itàlia i a París Aquí fou ajudant de Denis Puech i aviat s’hi installà definitivament fins al seu retorn a Mallorca ja malalt de mort De la seva obra, mal coneguda, sobresurten Cap al bon camí Llotja de Palma i Desolació , nu femení, molt comentat aleshores en ésser premiat a l’Exposición Nacional de Madrid del 1897, i que pot haver influït en importants obres posteriors de Josep Llimona

Deixeble i collaborador d’Alberti, participà en la construcció del Palazzo Rucellai, Florència, i estudià a Roma la primera reconstrucció de Sant Pere del Vaticà Per encàrrec del papa Pius II realitzà, entre el 1459 i el 1462, la urbanització i edificació del centre de Pienza Com a escultor féu el Monument funerari de Leonardo Bruni ~1444, basílica de Santa Croce, Florència, primer exemple del tipus capella sepulcre on són integrades les diferents arts

Fou el representant més qualificat de l’anomenada generació dels preciosistes florentins Autor del Sepulcre del cardenal de Portugal 1461, San Miniato al Monte, Florència, la seva obra cabdal, i de busts, relleus i nombroses madones Mare de Déu de la Llet Basílica de Santa Croce, Florència, el seu estil es caracteritzà per la faiçó extremament acurada de les superfícies, amb resultats quasi pictòrics

Format a l’Escola de Bells Oficis amb Francesc d’AGalí, i a París amb Pau Gargallo Es presentà individualment a Barcelona el 1935, on no tornà a fer-ho sol fins el 1973 Participà en les Exposicions de Primavera dels anys trenta Collaborà en l’obra del tron de la Mare de Déu de Montserrat Realitzà el monument a Miquel Biada i Bunyol 1948 a Mataró, ciutat on féu nombroses obres de tota mena per a l’església parroquial de Santa Maria Ha participat en diverses exposicions i té obra al Museu d’Art Modern de Barcelona La seva escultura, filla del Noucentisme, tendeix a l’estilització

Desenvolupa una obra d’arrel minimalista i constructivista caracteritzada per l’austeritat en el tractament dels materials, el rigor compositiu, la sobrietat de les formes i el diàleg entre aquestes i l’espai que les envolta En són molt representatives les obres transitables de gran format, principalment la realitzada a l’avinguda de Rio de Janeiro de Barcelona, seqüència en formigó negre de 306 m de llargada 1985-89 Té obra pública en diversos llocs de Catalunya, com també a Alemanya, França i els EUA

Actiu a la Llombardia, on la tradició gòtica era encara vivent, féu entre altres el Sepulcre de Gian Galeazzo Visconti 1493-97, Certosa de Pavia, la seva obra cabdal, relleus per a una porta del Palazzo Ducale de Màntua i diverses medalles Juli II, Isabel d’Aragó , obres que mostren la seva incorporació resoluda a les tendències del Renaixement