Resultats de la cerca

Documentat entre el 1486 i el 1527 fou conegut també amb el nom de maestro Sebastián Pertangué a l’escola toledana de transició entre el Gòtic i el Renaixement, i el seu estil s’enriquí amb aportacions hispanoflamenques La seva primera obra documentada 1486-87 és el portal del claustre de la catedral de Segòvia El 1489 esculpí les tombes d’Álvaro de Luna i Juana de Pimentel, a la catedral de Toledo, i posteriorment el sepulcre del cardenal Alonso Carrillo de Acuña, a l’església magistral d’Alcalá de Henares

Fou deixeble de dibuix de Ludovico Carracci Començà amb obres de petites dimensions i adquirí una tècnica detallista Fou restaurador d’obres clàssiques a Roma 1625 El 1630 començà a fer escultures de grans dimensions Tomba del Cardenal Mellini Santa Maria del Popolo, Roma, Estàtua d’Innocenci X Palazzo dei Conservatori, Roma, Cacciata d’Attila i Tomba de Lleó XI Sant Pere Fou un clàssic academitzant, bon estudiós del natural, que esculpí fredament i amb gran rigor de detalls com a reacció al barroquisme exaltat i estilitzat de Bernini, de qui rebé, tanmateix, certes influències Treballà també…

Nascut en una família de carnissers, de tradició republicana i valencianista, no fou fins als quaranta-quatre anys, però, que pogué dedicar-se exclusivament a la seva vocació artística Fins aleshores havia compaginat la dedicació al dibuix i l’escultura amb el negoci familiar, primer, i amb la publicitat més tard De formació en gran part autodidacta que afavorí una gran facilitat pel dibuix, en els seus inicis hi tingué una gran influència el crític Vicent Aguilera El 1969 installà taller-estudi propi a Rocafort València, des d’on concebé i projectà la seva obra Relacionat amb el Grup…

Format a Tarragona, després fou deixeble de Campeny Acadèmic de Ciències i Arts i professor de l’Escola de Llotja Constituí el nexe d’unió entre el neoclassicisme del seu mestre i el realisme posterior Sant Jordi de la façana del palau de la Generalitat de Barcelona, obra del 1867 Destruí una bona part de la seva obra Es veié obligat a conrear el realisme monumental propi del final del segle XIX la seva obra més important d’aquest estil és l’escultura del marquès del Duero a cavall 1885, que tornà a posar de moda el gènere de l’estàtua eqüestre

A Barcelona, fou deixeble de l’Escola de Llotja i dels germans Vallmitjana i d’Aleu Estudià, també, a Roma Treballà en el monument a Colom, de Barcelona 1888 Les seves obres més apreciades són les estàtues sedents dels naturalistes Félix de Azara i Jaume Salvador, a la façana del Museu Martorell de Barcelona, l’escultura ‘Venus i Nàiades’ 1882, situada a la cascada del Parc de la Ciutadella de Barcelona i l’estàtua de Santa Helena 1910, que corona el cimbori de la Catedral de Barcelona

El 1497 féu dues cadires per al cor de la catedral de Plasència, destinades als Reis Catòlics, i el 1503 obrà els cadirats del cor de les catedrals de Plasència i Ciudad Rodrigo, d’estil abarrocat que segueix les tendències de l’escultura germànica de l’època També li són atribuïts el cor i les portes de la sagristia de la catedral de Zamora 1496-1506

Molt representatiu de la vitalitat del barroc al Brasil, amb una visió dinàmica de l’espai arquitectònic i de la forma escultòrica Treballà a la regió de Villarrica, on hi ha la seva obra mestra, l’església de São Francisco 1774, amb una planta original que integra perfectament els diversos elements, inclòs l’exuberant retaule És conegut pel conjunt del santuari del Bom Jesus de Matosinhos, a Congonhas do Campo començat el 1799, amb les figures dels profetes, que decoren la monumental escala, que li donaren gran prestigi

Fou deixeble de Francesc Piquer i també sembla influït per Venanci Vallmitjana i pels imatgers castellans Treballà en escultures monumentals i en obres de tema religiós S'establí a Madrid, on és conservada la major part de la seva producció, sobretot en monuments públics La seva obra és representada al Museo de Arte Moderno, de Madrid

Poc conegut per les seves obres, sembla que fou l’escultor oficial d’Atenes del 430 al 403 aC, i que assolí una categoria semblant a la del seu mestre Hom li atribueix el grup de Procne i Itis de l’Acròpolis, un Hermes de Pèrgam i l’Ares Borghese del Musée du Louvre

Era atenenc, segons Plini Pausànies atribueix a Alcàmenes el grup d’Atena i Hèracles de l’Heraclèon de Tebes i les escultures del frontó occidental del temple de Zeus a Olímpia, però la cronologia és massa diferent per a haver estat fetes per un mateix autor Altres escultures atribuïdes a Alcàmenes són l’Afrodita anomenada dels Jardins, el grup de l’Hècate Epipirgidia, un Ares, un Dionís, un Asclepi, un atleta de bronze dit Encrinomenos, etc Però cap d’aquestes obres no ha pogut ésser identificada amb seguretat a través de còpies d’època romana