Resultats de la cerca

Conreà en un estil sobri el retrat, el monument commemoratiu i funerari i, des del 1915, gairebé exclusivament, el nu El 1920 obtingué la medalla d’honor de l’Exposició de Bellas Artes de Madrid amb el nu Forma És autor del monument a Antonio Barroso i de l’eqüestre al Gran Capità, segons el tipus renaixentista, ambdós a Còrdova, i del monument a Eduardo Rosales, a Madrid

Fou un gran anatomista, en obres com L’escorxat 1766 o la Diana 1781 collecció Caloustre Gulbenkian, Lisboa i també en el seus retrats, essencialment de la burgesia intellectual del seu temps, que tenen una elegància perfecta i clàssica Cal esmentar-ne els busts de Diderot 1771, Sophie Arnould 1775, Louise i Alexandre Brongniart 1777, Franklin 1778, Buffon 1783, Mme Houdon 1787, Voltaire 1788, tots al Louvre, i el Voltaire assegut de la Comédie-Française

Es formà a Llotja Fou deixeble de JCampeny i EClarasó Treballà en illustració i dibuixà per a editorials estrangeres, aprengué a tallar pedra i fusta amb el mestre Antoni Alsina Viatjà per Europa i Amèrica, i fou membre de l’escola de Ceret A Barcelona féu una important exposició el 1926 a les Galeries Dalmau de Barcelona, on presentà obres com Agnus Dei , La calma , La marinada , Tema infantil , Dansarina popular , Diana , Labor i quatre composicions per a fonts públiques Collaborà durant dos anys en les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Hi participà amb els seus…

Es formà a París Tornà al Rosselló el 1949 Enviat pel ministeri dels afers culturals a Abidjan Costa d’Ivori, hi creà una escola nacional superior de belles arts 1960-67 Obtingué diversos premis, com el Prix de Rome 1939 Les seves obres figuren en museus francesos i estrangers, i té grups monumentals a Lo Cròs de Canhas, a Saint-Germain-en-Laye i a Abidjan També té escultures monumentals a Perpinyà, Vilallonga dels Monts, Sant Esteve del Monestir, Tuïr, Argelers de la Marenda, el Tec, Canet de Rosselló, Estagell, etc Passà de l’escultura figurativa a l’art abstracte introduí el color en les…

Residí a Itàlia, i el 1884 s’establí a Berlín Exposà les seves teories escultòriques a Das Problem der Form ‘El problema de la forma’, 1893 Practicava la talla directa i el relleu De les seves obres, de tipus clàssic i de formes harmòniques, es destaquen Figura d’home 1884 Staatliche Museen, Berlín i la Font de Wittelsbach 1890-95, a Munic

Seguidor de l’estil d’ACano, no arribà, però, a assolir el seu concepte arquitectònic Hom en destaca el disseny per a l’altar central de la capella de Sant Isidre ~1660 a l’església de Sant Andreu de Madrid

S'installà a Mallorca el 1697 i introduí l’esperit romà al barroc mallorquí del primer quart del s XVIII Són obres seves, a Palma, la portalada de l’església de Sant Francesc, la capella de Sant Nicolau Tolentí del Secors, el retaule de Sant Antoni de Pàdua 1714, el de Sant Martí 1722 i el de Sant Sebastià, de la seu 1754

Format a Sant Carles Professor de belles arts a Sevilla 1854, hi dirigí la restauració de la important façana plateresca de la casa de la ciutat i hi fou acadèmic Féu, entre altres obres, l' Allegoria monumental de la façana del Teatre Principal de València

Treballà a Madrid, a Salamanca i a París 1913 Amb un estil sobri, tallà en pedra, pòrfir o granit obres realistes, inspirades en l’art egipci antic, amb una temàtica animalística —tot seguint F Pompon— i busts, nus i retrats Hi ha obres seves al Metropolitan Museum de Nova York i al Musée National d’Art Moderne de París Llegà la seva obra a l’Estat espanyol

Influïda per Brâncusi, treballà en la recerca de l’espai i la forma abstractes Forma doble 1937 coll Hepworth, Pelagos 1946 coll Hepworth, Meridian 1959 State House, Londres, Forma foradada 1962 Fou premiada a Venècia 1950 i a São Paulo 1959