Resultats de la cerca
Es mostren 520 resultats
esfinxs d’Agost
Esfinx d’Agost conservada al Museo Arqueológico Nacional
Rafael Edwards (CC BY-NC 2.0)
Escultura
Nom amb el qual són conegudes dues escultures de pedra, d’art ibèric, trobades per atzar a la fi del segle XIX al lloc anomenat el camp de l’Escultor, prop d’Agost (Alacantí).
Tenen cos de lleó amb ales i cap de dona Foren portades al Musée du Louvre de París, però una d’elles la més ben conservada passà el 1941 al Museo Arqueológico Nacional de Madrid Junt amb les dues esfinxs, aparegué també un toro de pedra, avui perdut
Salvador Aulèstia i Vàzquez
Sideroploide , escultura de Salvador Aulèstia al port de Barcelona
© Fototeca.cat
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
La seva obra mostra un sentit teúrgic manifestat per un expressionisme plàstic amb fluctuacions de tendència abstracta Participà en el primer Saló d’Octubre 1948 de Barcelona, i exposà periòdicament i en un àmbit internacional Destaquen particularment d’entre les escultures el Sideroploide 1960-63, monumental construcció de làmines de ferro soldades, situat al port de Barcelona, i la sèrie d’escultures-mobles 1965
Manuel Cusachs i Xivillé
La visitació. Bronze, 320 cm, obra corresponent al conjunt Rosari monumental (1983), escultures de signe religiós situades al llarg del camí que condueix del monestir de Montserrat a la Santa Cova
© Xevi Varela
Escultura
Escultor.
Estudià dibuix i pintura i rebé la influència del dibuixant mataroní Manuel Cuyàs i Duran i de Ricard Opisso Havent-se iniciat en l’escultura pel seu compte, amplià estudis a Perusa Itàlia i més tard a Valldemossa Mallorca, amb l’escultor Joan Rebull Decantat definitivament per l’escultura, el 1962 feu la primera exposició individual Impulsà el cicle d’exposicions Volta a Catalunya d’un escultor 1976-83 Destaquen els nombrosos retrats i monuments dedicats a personatges illustres, entre els quals hi ha la sèrie 33 catalans Josep Pla 1976, Josep Vallverdú 1977, Salvador Espriu 1979, Josep M…
Eulàlia Fàbregas i Jacas
La Dona del Parc, d’Eulàlia Fàbregas i Jacas, al parc Pou d’en Fèlix (Esplugues de Llobregat)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultora.
Dedicada especialment al nu femení de tradició mediterranista, és autora de diverses peces per a jardins públics i privats de Barcelona, Esplugues de Llobregat i Calonge de les Gavarres Publicà poemes en castellà Casada amb l'actor Ramon de Sentmenat i de Mercader , fou coneguda amb el nom de casada Eulàlia Fàbregas de Sentmenat
Josep Aixa i Iñigo
Estàtua de Joan Lluís Vives, obra de Josep Aixa (1880), ubicada al pati de la Universitat de València
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Professor a l’Acadèmia de Sant Carles Residí i treballà a Alemanya i a l’Amèrica del Sud Escultor de la ciutat de València, dirigí les restauracions ornamentals de les torres de Serrans i de la Llotja Féu diverses estàtues per a places i llocs públics de la ciutat, com és ara la de Lluís Vives al pati de la universitat
Eduardo Chillida
Elogi de l’aigua, escultura d’Eduardo Chillida situada al parc de la Creueta del Coll, a Barcelona (1986)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor basc.
Inicià estudis d’arquitectura, però aviat es decantà cap a l’escultura Seguidor de l’estètica escultòrica iniciada per Pau Gargallo, utilitzà, dins un estil auster, elements de fusta i, sobretot, de ferro per tal de donar forma a una sèrie de construccions no figuratives, les quals, forjades, es despleguen en l’espai, plenes de força Els títols de les seves obres, amb les quals actualitzà l’estètica tradicional basca, són prou expressius Enclusa de somnis, Modulació de l’espai, Entorn del buit, Iru zulo, Pinta del vent, Homenatge, Topos, Lurra , etc Allí on aquestes obres…
Faust Baratta i Rossi
Monument Al geni català, amb escultures de Faust Baratta i Rossi, en conmemoració de la conducció d’aigües a Barcelona per la iniciativa del marquès de Campo Sagrado
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor italià, establert a Barcelona.
Es formà a l’Acadèmia de Carrara amb Ferdinando Pelliccia Establert a Barcelona, és autor d’una part de les escultures de la font Al geni català, erigit segons projecte de l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó , al Pla de Palau 1852-56 Entre les seves obres conservades també hi ha diversos panteons als cementiris del Poble Nou i del Masnou Va intervenir així mateix en la decoració del Saló de Cent de Barcelona 1854 A Madrid, realitzà elements decoratius per al teatre de la Zarzuela juntament amb Pagninucci Va participar a l’Exposició Nacional de…
Emili Armengol i Abril
La Porta de Sarrià, escultura d’Emili Armengol de l’any 1993, situada a la Via Augusta, al costat del passeig de la Bonanova
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fill del joier i pintor Emili Armengol i Gall Terrassa, Vallès Occidental, 1911 - Barcelona, 1976, el 1968 féu la primera exposició d’escultures de format mitjà a Barcelona En la seva obra predominen les formes arrodonides de caràcter orgànic, i sovint combina materials diversos Són notables les seves escultures per a espais públics, entre les quals cal esmentar el Monument al gos d’atura Castellar de n’Hug, 1986 el Monument a la Constitució Andorra la Vella, 1993 la Porta de Sarrià 1992, adoptada el 1995 com a logotip oficial d’aquest districte de Barcelona Olympic flag , del Museu Olímpic…
Jaume de Faveran
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor actiu al nord de Catalunya i al Llenguadoc, del 1309 al 1336.
Mestre major de la seu de Narbona, ho fou també de la de Girona en 1321-30, on continuà i possiblement portà a terme les obres de l’absis que el seu germà, mestre Enric , - , 1321 havia començat el 1312 Com a escultor, el 1322 executà el sepulcre del bisbe de Girona 1312-18 Guillem de Vilamarí catedral de Girona Hom li atribueix els sepulcres de Bernat de Vilamarí 1291-1312 i de Pere de Rocabertí 1318-24, ambdós també a la seu gironina
Lorenzo Mercadante de Bretaña
Escultura
Escultor d’estil borgonyó, actiu a Sevilla del 1454 al 1467.
Treballà sobretot el fang cuit, però també l’alabastre Les seves obres representen una transició del gòtic al Renaixement estàtua jacent del cardenal Juan de Cervantes, a la capella de sant Ermenegild de la catedral de Sevilla, i la major part de la decoració de les portes d’aquesta catedral, entre les quals es destaquen la del Naixement i la del Baptisme