Resultats de la cerca

Visqué a Roma, on sembla que feu l’estàtua criselefantina de Zeus per al temple de Metel Es distingí per la innovació del modelatge amb argila i escriví cinc llibres sobre obres d’art

Hom suposa que pertangué al cercle de seguidors de Fídies Hi ha testimonis de la seva activitat a Delfos i a Olímpia En aquesta ciutat executà l’estàtua de Níkē , que, elevada sobre una pilastra triangular de 9 m d’alçada, figurà en el temple de Zeus N'esculpí una altra a Delfos, i hom ha suposat que havia intervingut en la decoració del fris del templet d’Atena Níkē a l’Acròpolis atenesa

Molt jove, començà a pintar amb la seva mare icones, frescos i mosaics Fou deixeble dels escultors Ossip Zadkine i Kostas Valsamis, i dels pintors Philopoemen Constantinidi i Zoe Valsamis completà els seus estudis a l’Académie de la Grande Chaumière, a París La seva obra posa en primer pla la figura humana i mostra influències de pintors com Goya, Zurbarán i Caravaggio És autor dels retrats dels toreros Manolete, Nimeño II i Paquirri, altres d’altres, i també d’escenes de tauromàquia i de flamenc Així mateix, ha realitzat pintura religiosa per a esglésies ortodoxes i catòliques L’elecció de…

S’inicià en l’art de la mà del seu pare, Sòcrates Sidiropoulos , iconògraf, escultor i pintor La tradició artística familiar de cinc generacions li permeté conèixer els secrets de frescos i mosaics Continuà la seva formació amb els pintors del Philopoemen, Constantinidi i Zoe Valsamis, que li ensenyaren pintura occidental, i amb l’escultor Costas Valsamis A partir del 2002, completà els seus estudis a l’Académie de la Grande Chaumière, a París És autor de retrats de grans personalitats Benet XVI, Sofia de Grècia, Nicolas Sarkozy, etc i d’icones bizantines beat pare Pius, Charles de Foucauld,…

Conegut especialment pel segon cognom Es formà a Reus i del 1959 al 1963 a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 entrà al taller de Joan Rebull, amb qui treballà fins el 1967, any que ingressà de professor a l’Escola Eina de Barcelona i installà taller propi Professor de l’Escola de Sant Jordi el 1970, n’esdevingué catedràtic el 1976 Catedràtic de morfologia escultòrica del cos humà a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona 1987, fou membre de la Académie Européenne des Sciences, des Arts et des Lettres de París El 1972 el seu nu assegut…

El bust ha esdevingut un gènere que, segons les èpoques i els estils, ha adoptat amb preferència una forma i unes mesures determinades Bé que hi pot haver busts per mutilació, és a dir, com a fragment d’una escultura de cos sencer, llur importància està en el fet d’ésser un tipus especial de disciplina escultòrica Històricament, la seva existència apareix reduïda al món europeu, bé que hom pot trobar busts a Egipte el de Nefertiti, per exemple A Grècia el de Pèricles, de Crèsiles, i sobretot a Roma, el bust adquireix una autonomia plena, al servei del retrat, basant-se en les…

Format a l’Escola de Sant Carles de València Fou un dels promotors de la renovació artística del País Valencià, però aviat anà becat a París, on prengué contacte amb les noves tendències i amb els grans artistes del moment Kandinskij, Arp, Vasarely, Herbin, etc El 1955 publicà, amb el seu company Soldevila, un manifest sobre la utilització de la llum en la plàstica amb motiu del Salon Réalités Nouvelles presentat al Musée d’Art Moderne de París, on exposà els seus relleus lluminosos de diversos plans, autèntic precedent de l’art cinètic Exposà a la galeria Denise Renée de París 1955 Des d’…

De família humil, estudià dibuix a Olot amb Josep Berga i Boix Treballà i estudià escultura a l’Escola de Belles Arts de Tolosa de Llenguadoc 1897, i el 1900 es traslladà a París, on treballà al taller de Louis Barrias i conegué Maillol, Bourdelle i Rodin, els consells del qual l’ajudaren a superar els trets modernistes de les seves primeres obres Al Salon des Artistes Français del 1907, presentà Turment la influència rodiniana es purificà vers una major claror i serenitat en Crepuscle , en marbre 1913, museu de Santiago de Xile, que presentà en guix al Salon de la Société Nationale del 1908…

S'inicià a Perpinyà i passà a París 1881, on es formà, a l’École des Beaux-Arts, com a pintor 1885-86, amb Cabanel, Gérôme i Jean-Paul Laurens Amic de Vuillard, Maurice Denis, Ranson, Bonnard i KXRoussel, formà part del grup dels Nabís obres seves d’aquest període, influït per l’Art Nouveau, Puvis de Chavannes, Cézanne i, sobretot Gauguin, són Les bugaderes 1893 Lausana, coll Josefowitz i La dona de l’ombrella 1896 París, Musée National d’Art Moderne Seguint l’esperit de les Arts and Crafts, practicà la tapisseria i obrí, a Banyuls, un taller on ell mateix fabricava els tints amb plantes…