Resultats de la cerca

En 1948-49 inicià les seves recerques no figuratives La seva escultura, qualificada algunes vegades de barroca, barreja els plantejaments constructius amb els naturalistes i obté un resultat a mig camí entre les formes orgàniques i les treballades La Proposta per a un monument 1960, bronze és definitòria en aquest sentit

Establert a Roma 1597, al servei del papa Pau V, per a qui féu la Santa Cecília morta 1599 de l’església de Santa Cecilia in Trastevere, obra més emotiva que perfecta en l’execució, i els dos relleus de la Capella Paolina de Santa Maria Maggiore Són també obres seves La Justícia i La Pau ~1614, de Santa Maria della Pace, el Bust de Sant Carles Borromeo , per a San Lorenzo in Damaso, i la Lluita de Jacob i l’àngel Galleria Doria, Roma

Fou un dels principals representants del barroc a Nàpols, on edificà les esglésies de l’Ascensione, San Ferdinando, Santa Maria Egiziaca, Santa Teresa, Santa Maria Maggiore i San Giorgio Maggiore i l’inacabat palau de Donn'Anna

Des del 1546 treballà per a l’emperador Carles V esculpí en bronze les estàtues de Carles V abatent el furor i L’emperadriu Isabel 1564 ambdues al Museo del Prado, Madrid Collaborà, amb el seu fill Pompeo Leoni 1533 — Madrid 1608, també escultor, en les figures de bronze del retaule major d’El Escorial començat el 1579 Pompeo féu també els grups de les tombes de Carles I i Felip II a El Escorial ~1590-98

Es formà a Milà El 1934 participà a l’exposició Abstraction-Création de París Del 1939 al 1946 residí a l’Argentina, on féu escultura figurativa i expressionista i presentà el Manifiesto Blanco Buenos Aires, 1946 A partir d’aleshores, novament a Milà 1947, elaborà la doctrina de l' espacialisme , la qual consistia, tal com també expressà en la seva obra, a introduir l’espai a la tela, sovint monocroma, mitjançant petits relleus o els característics talls i perforacions en la tela, la qual cosa manifesta la seva actitud de ruptura amb l’art tradicional que influí sobre les noves generacions d’…

Actiu a la Llombardia, on la tradició gòtica era encara vivent, féu entre altres el Sepulcre de Gian Galeazzo Visconti 1493-97, Certosa de Pavia, la seva obra cabdal, relleus per a una porta del Palazzo Ducale de Màntua i diverses medalles Juli II, Isabel d’Aragó , obres que mostren la seva incorporació resoluda a les tendències del Renaixement