Resultats de la cerca

Seguidor de l’estil d’ACano, no arribà, però, a assolir el seu concepte arquitectònic Hom en destaca el disseny per a l’altar central de la capella de Sant Isidre ~1660 a l’església de Sant Andreu de Madrid

Fill d’Alejandro Ferrant Fischermans Amb el temps obtingué, per oposició, el càrrec de professor d’escultura a l’Escola d’Arts i Oficis, càrrec que exercí primer a la Corunya i després a Barcelona i a Madrid La seva primera exposició individual serví per a inaugurar la galeria Syra de Barcelona 1931, i fou molt important la que dos anys més tard li organitzà l’ADLAN Defensà sempre la integració a l’avantguarda internacional figurà a l’Exposición de Artistas Ibéricos, de Madrid 1925 Per la seva llarga estada a Catalunya 1920-34 i la vinculació que hi tenia, la seva actuació dins l’…

Es formà a l’Escuela de Bellas Artes de Madrid 1949-54 La seva pertinença a una família d’orfebres i els seus primers treballs com a medallista influïren decisivament la seva escultura, clarament intimista, amb la qual reprodueix fragmentàriament la realitat ressaltant textures i valorant les superfícies sovint articulades amb un relleu molt pla L’any 1982 guanyà el Premio Nacional d’arts plàstiques i el 1986 ingressà a l’Academia de San Fernando

Fill de Josep Simó Xoriguera i Elies, amb el qual es formà, treballà en la Capilla del Sagrario de la catedral de Segòvia 1686-90, i el 1689 guanyà el concurs convocat per a erigir el túmul funerari de la reina Maria Lluïsa El 1692 es traslladà a Salamanca, on treballà en la catedral nova 1693 i en el retaule de l’altar major de l’església de San Esteban 1693, de grans columnes salomòniques i elements corbs, amb rica ornamentació daurada, una de les seves obres cabdals Un altre cop a Madrid, elaborà una part de la façana de l’església de San Cayetano, la de l’església de Santo…

La seva obra és endinsada en l’eclecticisme de la fi del s XIX De la seva labor arquitectònica cal esmentar les reconstruccions d’edificis medievals, com ara San Juan de los Reyes, a Toledo, i el projecte del pavelló espanyol de l’Exposició Universal de París 1889 Com a escultor, hom en recorda el monument sepulcral de Cristòfor Colom a la catedral de Sevilla

Del 1948 al 1968 residí a París La seva obra, regida per una particular concepció filosòfica de la geometria, es caracteritza pel sentit de l’ordre i el ritme d’unes formes de contingut simbòlic formulades en un llenguatge abstracte En els últims anys s’accentuà el seu interès per l’escultura Exposà diverses vegades, des del 1955, a la galeria Maeght de París i en altres ciutats de l’Estat espanyol i l’estranger Rebé els premis Nacional de Artes Plásticas 1999 i Velázquez 2004 del ministeri de cultura espanyol

Deixeble de Cervetó i, a Barcelona, de Talarn i els Vallmitjana Estudià també a Llotja Féu una allegoria de la Jove Catalunya 1882 i diversos retrats A Madrid, el 1883, guanyà inesperadament una pensió per a estudiar a Roma, amb un Sant Joan predicant al desert S'establí a Madrid i inicià una brillant carrera oficial amb medalles d’or a Madrid La Tradició , 1887, Barcelona 1888, París 1889, Munic 1891, Chicago 1893, Viena 1894 i de nou a Madrid Tulia , 1895 Obtingué medalles d’honor a les exposicions de Munic 1895, Berlín i Viena 1898,…

Fill de Josep Piquer i Montserrat, escultor i acadèmic de mèrit de Sant Carles 1804 Anà a Madrid 1803 protegit per Vicent López i fou admès com a individu de mèrit de San Fernando 1832 Fou també acadèmic de Sant Carles 1833 Anà a Mèxic i als EUA 1836, a París 1840 i tornà a Madrid el 1841 Escultor de cambra honorari de la reina el 1844, viatjà a Barcelona 1853, on féu estàtues públiques que no s’han conservat, i a València diverses vegades El 1858 esdevingué professor de l’Escuela Superior de Bellas Artes i primer escultor de cambra d’Isabel II De la seva etapa…

Format a Sant Carles i a San Fernando Madrid, on després fou professor Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid del 1915 i el 1917 El 1919 exposà a l’Havana El seu Crist de la mar obtingué primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid del 1941 El seu estil sintetitza l’anecdotisme tipus Benlliure amb la voluptuositat modernista i l’arcaisme posterior, i s’aplica sobretot a monuments i imatgeria religiosa Té moltes obres a l’Amèrica del Sud

Format a Llotja Fou premiat a exposicions de Barcelona i de Madrid, on el 1878 guanyà primera medalla a l’Exposició Nacional amb Verge mare actualment al Museo de Arte Moderno de Madrid, que és exponent de l’estètica natzarenista en el camp de l’escultura Des del 1878 fou professor de l’Escuela Especial de Pintura y Escultura de Madrid i des del 1899 acadèmic de San Fernando La seva producció se centrà en imatges religioses per a esglésies