Resultats de la cerca

Germà de Guillem Morei Mestre major i escultor de l’obra del portal del Mirador de la seu de Mallorca i autor de la seva traça, la inicià el 1389 fou ajudat, des del 1393, per Enric Alemany, que féu els dosserets i els capitells, i per Jean de Valenciennes, autor del relleu del timpà Hom no coneix amb certesa cap obra seva com a escultor

Fill i deixeble de l’imatger Miquel Tomàs Palma, Mallorca — 1809, deixeble de Francisco d’Herrera el Mozo Amplià estudis a Madrid, on residí, i esdevingué acadèmic de San Fernando el 1795, que passà a València i esdevingué acadèmic de Sant Carles Després s’establí de nou a Palma, on fou segon director de dibuix i primer d’escultura a la Societat Econòmica d’Amics del País Deixà obra neoclàssica —singularment busts i retrats— i imatgeria religiosa Fou molt elogiat per Jovellanos Escriví Catálogo de pinturas de mérito existentes en Mallorca con expresión de sus autores i Noticia biográfica de…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma, a París i a Londres, on estigué exiliat Fou regidor republicà el 1868 Decorà la sala de ball del Cercle Mallorquí, i, com a pintor d’escenes històriques, executà la d’Alfons el Magnànim rebent els consellers 1884, al paranimf de la Universitat de Barcelona, i altres sobre temes de la història de Mallorca És autor del retrat desaparegut de Miquel Quetglas i del de Ramon Llull que presideix la biblioteca municipal de Ciutat de Mallorca, en el qual la gran sobrietat de color i línia contrasta amb la vibració…

Deixeble i gendre d’Esteve Sancho Guanyà accèssit de primer premi de dibuix i matemàtiques a la Societat Mallorquina 1779 Pintà la Immaculada Concepció i el Nom de Jesús parròquia de Porreres, la Beata Catalina Tomàs capella de l’església de Santa Magdalena, Immaculada amb sants 1806 Llubí, collecció particular, la capella de la beata Catalina Tomàs a l’església de Llucmajor, etc Com a escultor féu una Mare de Déu del Roser església de Porreres, la Verge Morta a Campos, etc Fill seu fou Miquel Torres i Sancho Palma, Mallorca 1797 — ~1885, escultor i pintor de l’ajuntament de…

Féu la part escultòrica del retaule major de Binissalem 1765 i el de Campanet 1773-74, influït per esquemes de Pozzo, i hom li ha atribuït els Sant Pere i Sant Pau del retaule de la parròquia de Sant Nicolau, a Palma, i el de Sant Antoni Abat, també a Palma

Es formà a Madrid És autor, a Palma, de les quatre esfinxs-lleones 1833 del passeig del Born i de l’estàtua de Jaume Ferrer 1843, conservada des del 1914 al Museu Marítim

Deixeble d’Antoni Llabrés En les seves obres sobresurten les estàtues de Santa Catalina Tomàs Sóller, església de Jesús i del B Nicolau Palma, les Òrfenes

El seu pare, picapedrer, li donà nocions de talla De jove freqüentà el cercle d’Hermen Anglada i Camarasa, Tito Cittadini i altres artistes Després de passar per l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1933, anà, becat, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on obtingué el títol el 1941, amb premi extraordinari final de carrera per oposició Féu nombrosos encàrrecs oficials i també per a institucions religioses conjunts escultòrics de l’església de la Porciúncula de s’Arenal, 1968 església dels franciscans de Waco, Texas, 1986, com també retrats de personatges destacats Però…

De jove visqué amb la família a Lima, des d’on anà a estudiar escultura a Itàlia i a París Aquí fou ajudant de Denis Puech i aviat s’hi installà definitivament fins al seu retorn a Mallorca ja malalt de mort De la seva obra, mal coneguda, sobresurten Cap al bon camí Llotja de Palma i Desolació , nu femení, molt comentat aleshores en ésser premiat a l’Exposición Nacional de Madrid del 1897, i que pot haver influït en importants obres posteriors de Josep Llimona

Deixeble d’Antoni Vaquer, que treballà dins la tendència neogòtica Collaborà en les façanes principals de la seu de Mallorca i de Santa Eulària de Palma i en la façana i l’escala de la diputació provincial de les Balears