Resultats de la cerca

Fill i deixeble de Pau Forment, potser anà a Itàlia, on l’influí l’escola de Donatello Vers el 1495 havia retornat a la península Ibèrica, i collaborà amb els seus parents Forment El 1507 contractà talles i imatges per a galeres Treballà a Saragossa el 1509 De nou a València, féu, amb el seu germà, un retaule —desaparegut— per a la confraria dels Argenters al contracte es parla d’escultures a la romana , i els testimoniatges gràfics mostren la influència dels pintors renaixentistes Llanos i Yáñez El mateix 1509, novament a Saragossa, hi féu el banc del retaule de l’església del Pilar, d’…

Estudià dibuix i pintura i rebé la influència del dibuixant mataroní Manuel Cuyàs i Duran i de Ricard Opisso Havent-se iniciat en l’escultura pel seu compte, amplià estudis a Perusa Itàlia i més tard a Valldemossa Mallorca, amb l’escultor Joan Rebull Decantat definitivament per l’escultura, el 1962 feu la primera exposició individual Impulsà el cicle d’exposicions Volta a Catalunya d’un escultor 1976-83 Destaquen els nombrosos retrats i monuments dedicats a personatges illustres, entre els quals hi ha la sèrie 33 catalans Josep Pla 1976, Josep Vallverdú 1977, Salvador Espriu 1979, Josep M…

Dissenyà la capella del Santíssim de la catedral de Toledo 1610, d’influència herreriana Com a escultor, realitzà 1573-93, per encàrrec de Felip II, al monestir d’El Escorial, les figures dels evangelistes del pati dels Evangelistes, les dels reis de l’Antic Testament de la façana de l’església del monestir i les de la sagristia d’aquesta església

Entre les seves obres cal esmentar el retaule de l’església de Santa María de Medina de Rioseco, el de l’altar major de l’església de la Magdalena de Valladolid i el sepulcre del bisbe Pedro de Gasca a la mateixa església No s’ha conservat el retaule del convent de Las Descalzas Reales de Madrid ni el del monestir de Montserrat, encarregat per Felip II de Castella i fet segons un projecte de Francisco Mora a imitació del del monestir d’El Escorial, però amb una riquesa escultòrica més gran

Hom li ha atribuït el sepulcre de Jaume II i de Blanca d’Anjou al monestir de Santes Creus, bé que només consta que cobrà pel tabernacle d’aquest sepulcre

Pertanyent estilísticament a l’anomenada escola escultòrica gòtica de Lleida Amb Pere Bonull féu ~1314 el monument funerari de Jaume II i Blanca d’Anjou al monestir de Santes Creus, i potser treballà personalment l’estàtua jacent de la reina

Feu també escultures per a un saló de la Llotja barcelonina, collaborà en el cadirat del cor del monestir de Montserrat i feu imatges per a la cartoixa de Montalegre i per a l’altar major de l’antiga església del Carme de Barcelona

Residí a Tarragona i Barcelona Alfons III li encarregà el seu sepulcre, realitzat el 1337, al monestir de framenors de Lleida i el 1340 Pere III el seu per a Poblet Associat amb Jaume Cascalls des del 1347, potser participà en el cor de la seu de Girona 1351

Resident a l’Espluga de Francolí Conca de Barberà Actiu al monestir de Poblet, on, contractat per l’abat Joan de Guimerà, tallà en relleu mitjà el cadirat del cor del prior 1575 i fou també l’autor de la construcció i de l’escultura del retaule del Sant Sepulcre de la galilea 1580, d’un correcte estil renaixentista

El 1251 fou posada al cap del Crist una hòstia consagrada, que fou descoberta incorrupta el 1426, quan foren repintades les imatges Es conservà incorrupta fins el 1936 i fou objecte de culte, la qual cosa obligà a construir unes escales d’accés 1686 i una capella-cambril el 1710, obra de Jacint Morató, que mutilà amb aquesta finalitat l’absis major de l’església del monestir