Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Wifred Viladrich i Morera
Escultura
Escultor.
Fill del pintor i escultor català Miquel Viladrich i Vilà i de l’argentina Ana Morera S'establí de petit, amb la família, a Fraça Baix Cinca i després a Tetuan Retornat i, després, arran de la guerra civil, s’exilià, primer a França i posteriorment a l’Argentina Hi estudià i es dedicà a l’escultura Després de fer diverses exposicions, el 1942 obtingué un premi del Salón Nacional de Bellas Artes de Buenos Aires El 1958 tornà a Espanya, on continuà els estudis d’escultura Escultor prolífic, féu una collecció d’obres amb motius típics, i una obra d’aquesta s’exhibeix actualment a la…
Antoni Samarra i Tugues
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Autodidacte Es traslladà a Barcelona 1901, on estudià a l’Ateneu Obrer i entrà a treballar al taller de l’escultor decorador Dídac Massana Féu una exposició individual a la Sala Parés, apadrinat per IIglésias i JPous i Pagès L’any següent exposà a la Paeria de Lleida Els seus dibuixos i pintures, preferentment paisatges i notes de petit format, s’inscriuen en l’àmbit del postmodernisme El Museu Morera de Lleida en posseeix una mostra representativa També fou autor de l’obra teatral Un punt lluminós
Leandre Cristòfol i Peralba
Escultura
Escultor.
A Lleida esdevingué ebenista, cosa que li desvetllà l’interès per la talla, i rebé educació artística Exposà per primera vegada a Lleida 1933, i l’any 1936, a Barcelona, amb el Grup Logicofobista Participà 1938 en exposicions surrealistes a París i Tòquio Després d’onze anys de silenci reprengué la seva activitat artística a Lleida Tot i que també conreà l’art figuratiu, sobresurten les seves obres metàlliques d’estètica parallela a la de Juli González, on sovint emprà materials de rebuig ferros, barnilles de paraigua, etc La seva obra es troba al Museu d’Art Jaume Morera de…
Gustau Violet

Gustau Violet
© Fototeca.cat / D. Campos
Escultura
Literatura catalana
Escultor i escriptor.
Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, aviat preferí l’escultura S’abocà a un art antiacadèmic, basat en l’expressió del que ell anomenava la raça catalana i on s’ha detectat l’influx de Constantin Meunier Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des…
,