Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Josef Václav Myslbek
Escultura
Escultor txec.
Pertangué a l’anomenada generació del Teatre Nacional, ja que participà en la decoració d’aquest teatre, obra popular Representant del realisme monumental, sabé, però, donar les característiques psicològiques en els seus retrats A la fi de la seva carrera donà la modelació impressiva, conservant la realitat objectiva
Ferdinand Maximilian Brokof
Escultura
Escultor txec, fill de Jan Brokof, també escultor, d’origen alemany.
Estudià a Praga i a Viena És autor d’escultures monumentals de pedra pont de Sant Carles de Praga, grups de sant Francesc de Borja, sant Francesc Xavier, sant Ignasi de Loiola, etc Esculpí, també, atlants al palau Morzin, i el sepulcre de Jan Václav Vratislav de Mitrovice Praga Desenvolupà un estil caracteritzat per la placidesa monumental i per un equilibri noble i serè En les seves escultures la llum s’escola suaument per la superfície També treballà la fusta policromada
Mathias Braun
Escultura
Escultor bohemi.
Fou la figura culminant del corrent borrominià, al nord dels Alps A Praga féu Santa Llutgarda pont Carles, i nombroses escultures i talles pintades en blanc església de Sant Climent, Praga a Kuks hi ha obres mestres en gres Benaurances, Vicis i virtuts i relleus en pedra a Betlem, prop de Kuks Estigmatització de sant Francesc, Naixement, etc
Adriaan de Vries
Escultura
Escultor holandès.
Després de rebre una sòlida formació a Florència, al costat de Giambologna, es traslladà primerament a Alemanya, a la cort de Savoia 1588, després a Praga, al servei de l’emperador Rodolf II 1601, i finalment a Dinamarca, on treballà per al sobirà Cristià IV De la seva obra sobresurten les majestuoses fonts, amb profusió de baixos relleus i estàtues Augsburg, els monuments funeraris i escultures de marbre, cera i bronze, que mostren un estil refinat d’una indiscutible originalitat i inspiració manierista Mercuri i Psique , 1593, Museé du Louvre
Vladimír Preclík
Literatura
Escultura
Escultor i escriptor txec.
Acabats els estudis d’escultura i modelatge, el 1950 anà a Praga on, guiat per Josef Wagner, s’inicià en una sèrie d’escultures que el situaren com un dels artistes més innovadors del seu país malgrat la censura Destaquen els busts de la sèrie “Avantguarda” 1958, retrats de diversos artistes txecs dels anys vint i trenta Foren, però, les seves escultures abstractes que li donaren renom, i amb les quals representà el seu país l’aleshores República Socialista de Txecoslovàquia a l’Expo de Mont-real el 1967 i a la Biennal de Venècia del 1968 Els anys seixanta organitzà el Simposi…
Jan Štursa
Escultura
Escultor txec.
Partint del simbolisme i d’ARodin, descobrí un camí propi dins una poètica parallela a la de Jan Preisler Més tard s’apropà a AMaillol i a ABourdelle Les seves figures femenines, generalment robustes, són portaveus d’una objectivitat i d’una forma sensual i espiritualitzada alhora Féu obres per encàrrecs oficials i treballs de decoració en obres arquitectòniques Conreà també el dibuix
František Bílek
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Escultor, tallador i gravador del Modernisme txec.
La seva temàtica són visions místiques i religioses o allegories i símbols d’escenes supraterrenals Moisès davant la sinagoga de Praga, El Crucificat
Alexander Colins
Escultura
Escultor renaixentista flamenc.
Enllestí el mausoleu de Maximilià I, a Innsbruck 1561-83, i esculpí la tomba dels reis de Bohèmia Ferran I i Maximilià II acabada el 1589, a la catedral de Praga
Matyáš Rejsek

Interior de la catedral de Kutná Hora, on destaca la volta, obra de M.Rejsek
© Corel / Fototeca.cat
Arquitectura
Arts decoratives
Escultura
Escultor, arquitecte i decorador txec.
Tingué una intervenció decisiva en l’etapa final del gòtic a Bohèmia Acabà la catedral de Santa Bàrbara de Kutná Hora, de la qual féu el trifori i la volta 1499, continuant la tradició de la família Parler Decorà també la Torre de la Pólvora a Praga 1477
Sergi Aguilar i Sanchis

Sergi Aguilar i Sanchis
© Fundació Suñol
Escultura
Escultor.
Es formà a Barcelona, a l’Escola Massana i al Conservatori de les Arts del Llibre 1962-67, i del 1968 al 1971 féu estades a París, Londres, Praga, Stuttgart i Menorca Es dedicà per un temps al disseny de joies 1968-73, amb conceptes que aplicà més tard a l’escultura, que començà a conrear el 1972, amb una sèrie de peces de bronze, llautó i marbre, d’influència postminimalista Des de l’inici, la natura i la geometria seran els punts de partida per a treballar sobre la idea d’un espai en el qual l’objecte i el seu entorn estiguin en diàleg permanent, a través de la seva paradoxa i…