Resultats de la cerca
Es mostren 290 resultats
Pere Aguilar
Escultura
Escultor que treballà per terres de Lleida (1370).
Seguí l’estil de Jaume Cascalls És el possible autor del sepulcre de la família Queralt a Santa Maria de Bell-lloc, prop de Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà
Baró
Pintura
Escultura
Família d’artistes perpinyanesos dels ss XIV i XV; el més antic conegut és Pere Baró
, dit el Vell
(? — Perpinyà 1399), pintor i probablement escultor, que treballà per a les esglésies d’Hortafà (1367), Salses (1383) i Sant Cebrià (1388) i per a la casa de la procura de Perpinyà (1379); era seguidor de l’estil de Jaume Serra.
Fills i collaboradors seus foren Pere Baró — 1400, autor de les pintures de l’armari de Pasiols 1397 i del retaule de Santa Maria de la Mar, i Joan Baró , que treballà al palau reial de Perpinyà en la decoració de fustes i en la pintura de vidrieres Fill d’aquest fou Joan Baró — 1458, que decorà les vidrieres de la seu d’Elna 1448
Michel Anguier
Escultura
Escultor francès, treballà durant deu anys a Roma amb Alessandro Algardi.
En 1654-55 decorà les habitacions d’Anna d’Àustria al Louvre, i del 1662 al 1667, els interiors de l’església de Val-de-Grâce a París, amb un gust barroc accentuat Entre el 1671 i el 1674 executà la decoració de la porta de Saint-Denis, segons dibuixos de Charles Le Brun L’estàtua d’Amfitrita Musée du Louvre, executada el 1680, és la seva obra mestra
Salvador Gurri i Coromines
Escultura
Escultor, fill de l’arquitecte Jacint Gurri.
Tingué una formació autodidàctica El 1772 treballà a Santa Maria del Mar, on féu, entre altres obres, l' Assumpta Treballà també a la Mercè 1775 El 1777 ja tenia obrador propi a Barcelona i era professor d’escultura a l’escola de Llotja fins el 1815 Amb un Enterrament de Samsó esdevingué acadèmic de mèrit de San Fernando de Madrid 1777 Construí a Mataró 1779 el retaule major de l’església arxiprestal destruït el 1936 hi tingué per ajudant i deixeble el jove Damià Campeny El 1789 treballà a la Seu Nova de Lleida, on feú el retaule —destruït— de Santa…
Bartomeu Abril
Escultura
Escultor valencià.
En 1591 i 1592 treballà amb els seus germans en un pòrtic d’ordre dòric del palau de la Generalitat, i de 1602 a 1604 en les obres del collegi del Patriarca, a València L’any 1607 s’establí a Toledo i, juntament amb Semeria, treballà en l’ornamentació amb marbres de la capella de la Mare de Déu del Sagrari, i de 1617 a 1618 en els sepulcres d’Enric IV de Castella i de la seva mare, en el presbiteri del monestir de Guadalupe Extremadura L’any 1620 passà a El Escorial, on treballà en les obres del panteó reial
Nicolau Traver
Escultura
Escultor i imatger.
Treballà principalment a Barcelona Al pati de la Llotja de Barcelona es conserva com a seu un Neptú de marbre de dimensions colossals Projectà i treballà retaules amb imatges per a diverses esglésies, com la de Sant Vicenç de Sarrià, Sant Pere de Terrassa i Sant Francesc de Barcelona, entre altres
Francesco Maria Schiaffino
Escultura
Escultor italià.
Alumne del seu germà, Bernardo Schiaffino Gènova 1678 — 1723, estudià també a Roma, amb CRusconi De tornada a Gènova 1724, hi treballà molt activament Rapte de Prosèrpina Palazzo Reale, Santa Anna i la Mare de Déu església de Sant'Anna, etc Treballà en diverses localitats de la Ligúria i també a Portugal
Ramon Belart i Miquel
Escultura
Escultor.
Establert a Palma, Mallorca 1810, treballà amb l’escultor Josep Folch en el panteó del marquès de la Romana Tornà a Montblanc el 1814, i treballà per a Montblanc, Poblet, Valls, Reus, etc Sobresurten els seus crucifixos com el de Santa Maria de Montblanc La seva obra es ressent de les limitacions imposades pels cànons neoclàssics
Florenci Cuairan i Blas
Escultura
Escultor.
De jove fou picapedrer Deixeble de Joan Borrell i Nicolau, s’especialitzà en escultures d’animals Bisons, Foques , 1936 Museu d’Art Modern de Barcelona Treballà la pedra, el marbre, la fusta, el bronze i el coure S'exilià el 1937 després d’un sojorn a Anglaterra, residí i treballà a la República de Sud-àfrica fins el 1967, que tornà a Barcelona
François Duquesnoy
Escultura
Escultor flamenc, fill del també escultor Jérôme Duquesnoy.
Treballà amb Bernini al baldaquí de Sant Pere del Vaticà i realitzà el monumental Sant Andreu de la mateixa basílica El seu estil serè es contraposa al barroquisme turmentat de Bernini El seu germà Jérôme Brusselles, 8 de maig de 1602 — Gant, 28 de setembre de 1654 treballà a la cort de Felip IV a Florència Destaca el popular Maneken-pis a Brusselles
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina