Resultats de la cerca

La seva escultura fusta, bronze s’inspirà en els tipus del poble i en la imatgeria medieval, especialment la romànica Per la valoració de les formes es relacionà amb el cubisme Participà de la concepció plàstica i ideològica de l’expressionisme alemany Les seves imatges El boig , 1910 Captaire amb un vel, 1919 El fris dels auditors, 1939, etc, foren blanc de la censura dels nazis, que el 1938 li destruïren 381 obres La seva obra escrita novella i, sobretot, teatre Der tote Tag, ‘El dia mort’, 1912 Die Sündflut , ‘El diluvi’, 1924 Die gute Zeit , ‘Els bons temps’, 1929 revelà…

Nascut en el si d'una família de botiguers, de pare  alemany i mare caixubi , ètnia que té una certa importància en la seves obres, a disset anys s’allistà a les SS , i el 1944 fou mobilitzat per combatre en una divisió cuirassada Capturat pels aliats a la fi de la Segona Guerra Mundial, en sortir del camp de presoners treballà en oficis diversos, entre d’altres, treballador agrícola, miner i picapedrer d’una funerària Posteriorment estudià escultura i arts gràfiques a l’Acadèmia de Düsseldorf 1948-52 i, més tard, a l’Escola Superior de Berlín 1952-56 Tot i dedicar-se sobretot a…

En un principi treballà amb Weissenkorcher el Vell a Salzburg i a Viena amb Kracker, bé que la seva formació fou primordialment italiana 1675-89 i influïda per l’art de Pietro da Cortona El 1689 fou nomenat escultor de la cort de Dresden, on treballà en el Zwinger amb l’arquitecte MPöpelmann 1711-18 És també obra seva l' Apoteosi del príncep Eugeni 1718-21, Barockmuseum, Viena El seu estil denota la sobrevaloració de la sensació efectista i moguda del conjunt enfront de la qualitat plàstica del detall

Deixeble de l’escola de Belles Arts de Düsseldorf S'installà a França el 1926 i guanyà el premi de Roma del 1932 El 1935 Hitler el convertí en l’escultor oficial del Tercer Reich, al servei del qual esculpí estàtues colossalistes, que intentaven de reviure el classicisme de l’imperi Romà tot glorificant la raça ària decoració de l’estadi olímpic de Berlín, 1936 Installat a París vers el 1963, retrobà l’antiga tasca de retratista i publicà les seves memòries 1969

Establert des del 1494 a Augsburg, collaborà amb Holbein el Vell en el retaule de Kaisheim 1502 Entre altres obres hom li atribueix la Magdalena , anomenada La bella alemanya Musée du Louvre Representa la transició entre el gòtic i el Renaixement

Fou, amb Peter Vischer, el primer a adoptar les formes renaixentistes treballs per als Fugger a la capella de Santa Anna, 1509-18, a Augsburg

Format a la Karlsschule des del 1771, on fou company de Schiller i més tard professor 1789-94 Escultor de la cort 1780, treballà a París —al taller de Pajou 1783-85 i a Roma 1785-89, on esdevingué amic de Canova Allà afermà un neoclassicisme ortodox que li valgué el sobrenom de Greco i que, tanmateix, no exclou una certa sensibilitat preromàntica bust de Schiller, 1794, Staatsgalerie de Stuttgart Ariadna , 1806-10, desapareguda

Dins un gòtic florit amb profusió d’elements vegetals entrellaçats, esculpí l’altar dels Dolors de Maria, de Sant Nicolau a Kalkar ~1522, i l’altar de Maria de Xanten 1535-36

Molt jove anà a Würzburg, on aconseguí un gran prestigi, no sols com a artista, sinó com a membre del consell ciutadà La seva tasca plàstica, endinsada encara en el gòtic tardà, però lliure del dramatisme i l’expressionisme que aquest tingué als països germànics, és difícilment separable de les nombroses obres produïdes en el seu taller Cal esmentar l' Eva 1491, la Tomba del bisbe Rudolf von Scherenberg 1496-99, ambdues per a la catedral de Würzburg, el Retaule de la Sagrada Sang 1499-1505 per a la Jacobskirche de Rothenburg i el Retaule de la Mare de Déu 1505-10 per a la Herrgottskirche de…

Alumne de GSchadow 1802-03, visqué a Roma 1804-11, on conegué BThorwaldsen De retorn a Berlín, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Belles Arts i més tard de l’Institut de França És considerat un dels mestres de l’escultura alemanya moderna Tomba de Lluïsa de Prússia i Frederic Guillem III Charlottenburg, Estàtua eqüestre de Frederic II Berlín, Estàtua d’Alexandre I de Rússia Peterburg