Resultats de la cerca

Format a Sant Carles i a San Fernando Madrid, on després fou professor Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid del 1915 i el 1917 El 1919 exposà a l’Havana El seu Crist de la mar obtingué primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid del 1941 El seu estil sintetitza l’anecdotisme tipus Benlliure amb la voluptuositat modernista i l’arcaisme posterior, i s’aplica sobretot a monuments i imatgeria religiosa Té moltes obres a l’Amèrica del Sud

Actiu a Àvila i a Toledo entre el 1499 i el 1524 Influït per DFancelli, fou un dels primers introductors del Renaixement a la península Ibèrica Treballà en el retaule major de la catedral d’Àvila 1508, en el qual aplicà a una estructura gòtica ornamentació renaixentista típica del primer plateresc Es destacà en els monuments funeraris els d’Alonso Carrillo de Albornoz i Íñigo López Carrillo de Mendoza, de la catedral de Toledo ~1515, i, al rereltar de la catedral d’Àvila, el d’Alonso de Madrigal 1518, conegut també per El Tostado , tallat en marbre, que és considerada la seva…

Condeixeble de Miró i coetani de Fídies, rebé l’ensenyament de l’argiu Agelades Fou, alhora que escultor, un gran teòric escriví un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà, conegut amb el nom de Cànon Els conceptes que hi manifesta, així com la perfecció tècnica de les seves obres, serviren per a formar l’escola policlètica, posteriorment molt difosa a Sició Fou sobretot bronzista Escultor d’atletes, executà el Dorífor , obra mestra coneguda amb el sobrenom de Cànon , conservada a través de diverses còpies de marbre En aquesta obra, introdueix la tècnica de la…

Viu i treballa a Londres des del 1973, i es formà al Chelsea College of Art and Design L’any 1990 guanyà el premi 2000 a la Biennal de Venècia i seguidament mostrà una exposició de dibuixos a la Tate Gallery, de Londres, i una d’escultures al Magasin, de Grenoble Fou un dels artistes englobats en la panoràmica de la “jove escultura britànica” dels anys vuitanta, tot i ser un grup sense trets comuns La seva obra és plena de referències metafòriques Utilitza materials naturals com la pedra i pigments naturals, que apila o aplica, però les seves obres de més ressò usen l’acer inoxidable o…

Es formà a Barcelona, a l’Escola Massana i al Conservatori de les Arts del Llibre 1962-67, i del 1968 al 1971 féu estades a París, Londres, Praga, Stuttgart i Menorca Es dedicà per un temps al disseny de joies 1968-73, amb conceptes que aplicà més tard a l’escultura, que començà a conrear el 1972, amb una sèrie de peces de bronze, llautó i marbre, d’influència postminimalista Des de l’inici, la natura i la geometria seran els punts de partida per a treballar sobre la idea d’un espai en el qual l’objecte i el seu entorn estiguin en diàleg permanent, a través de la seva paradoxa i…

Contràriament a Fídies, realitzà la major part de les obres per encàrrecs de particulars grecs, principalment provinents de l’Àsia Menor i del Peloponès, bé que treballà quasi sempre a Atenes Hom li atribueix més d’una quarantena d’obres, algunes de les quals han pogut ésser reconegudes gràcies a còpies romanes posteriors Dins la seva obra de joventut, l’anomenat Sàtir coper conserva encara en el modelatge una clara influència de Policlet la factura dels seus membres presenta ja un ritme i una sinuositat que caracteritzen la seva obra posterior De marbre i dedicat a Tèspies féu…

Fill de Maria Sanmartí S'inicià com a pintor de parets i cartellista, i cursà estudis nocturns a l’escola de Llotja, on fou deixeble de Mongrell Durant alguns anys es dedicà a la illustració revistes infantils, cartells cinematogràfics El 1939 s’exilià exposà per primera vegada a Perpinyà, i més tard s’installà a París El 1965 establí el seu taller a Saint-Pierre, Provença Alternà l’execució de les seves primeres litografies amb una producció pictòrica creixent Assimilà diverses influències, que emprà per a aconseguir una obra personal i de gran plasticitat de Vuillard i Bonnard…