Resultats de la cerca

El 1401 guanyà en competició amb FBrunelleschi, JDella Quercia, Ndi Pietro Lamberti i altres el concurs per a construir la segona porta del Baptisteri de San Giovanni de Florència feta del 1404 al 1420, que consta de vint-i-vuit requadres, amb vint escenes de la vida de Crist, quatre evangelistes i quatre pares de l’Església En aquest període féu també les estàtues de sant Joan i sant Mateu per a Orsanmichele, i els dos plafons per a l’església de San Giovanni Entre el 1425 i el 1452 treballà a la porta anomenada del Paradís, per al baptisteri florentí, dividida en…

Fill de l’escultor i orfebre Pietro d’Angelo di Guarnieri Vasari el situa, vers el 1394, a Lucca i, el 1401, a Florència, on participà en el concurs per a la realització de les portes del baptisteri Fou un dels artistes més importants de l’escola senesa situat en un moment de transició, al principi la seva obra fou fidel als cànons gòtics tomba d’Ilaria del Carretto ~ 1406, a la catedral de Lucca, d’un pensat classicisme gòtic, i la Madonna ~1408 del Museo dell’Opera, de Ferrara després evolucionà, influït per l’escola florentina, cap al nou estil renaixentista relleu de la Fonte…

Deixeble d’Ammanti, treballà a Perusa retrat de Juli III , 1555, Catedral i a Florència Degollament de Sant Joan Baptista , 1571, Baptisteri, dins un manierisme estilitzat proper a Giambologna

Ajudà L Ghiberti en la segona porta del baptisteri de Florència Féu una custòdia per a la catedral, segons disseny d’A Pollaiuolo 1452 Aviat abandonà l’escultura, i es dedicà a treballs de niellat GVasari li atribuí la invenció del gravat al buit italià

Treballà a Florència fins el 1433 collaborà amb L Ghiberti en les portes del baptisteri Per encàrrec d’Eugeni IV, féu les portes de bronze de Sant Pere del Vaticà 1433-35 Anà a Milà 1451, on al servei de Francesco Sforza, projectà el Castello Sforzesco i l’Ospedale Maggiore Escriví un Trattato d’Architettura

Dins l’escola sienesa, fortament aferrada a la tradició medieval, fou l’artista més obert a les noves fórmules del Renaixement i, en particular, a la influència de Donatello cimbori de l’altar major 1472, Crist ressuscitat 1476, ambdues a la catedral de Siena Com a pintor es mantingué més apropat al decorativisme gòtic frescs del baptisteri de la catedral de Siena 1450-53, Tríptic de San Biagio 1461-62, catedral de Pienza

És escultor dels relleus d’alabastre amb escenes de l’Antic Testament i del Nou 1417-24 de la capella del Sant Calze de la seu de València Representà una importació primerenca del nou estil renaixentista

Format al taller d’Adel Verrocchio, és autor de tres imatges de bronze 1506-11, al Baptisteri de Florència i d’una Mare de Déu amb l’Infant Museo Bargello, Florència que mostren les característiques definitòries del seu estil, classicista primer, i pròxim a les noves tendències manieristes després El 1528 anà a França cridat per Francesc I hom considera de la seva mà unes escenes de batalles Musée du Louvre, París, obrades en terra cuita i atribuïdes també a Leonardo

Treballà preferentment a Parma, on esculpí el Davallament de la catedral 1178 i, el 1196, hi començà la construcció i decoració del baptisteri, separat de l’església, seguint el costum de l’època Els alts relleus dels Mesos de l’any de la catedral de Ferrara són atribuïts a la seva escola Fou l’escultor romànic més influent de la Itàlia del nord La seva obra, de ressonàncies bizantines i del romànic francès, especialment del provençal, presenta inicis del realisme propi d’èpoques posteriors

Format a Pisa, on potser treballà entre el 1343 i el 1347, la seva activitat coneguda es desenvolupà a Florència, on entre el 1329 i el 1336 féu les primeres portes del baptisteri i entre el 1337 i el 1343 els relleus de la part baixa del Campanile Museo dell’Opera del Duomo Succeí Giotto en la direcció de les obres de la catedral i fou també mestre major de la catedral d’Orvieto a partir del 1347 El seu estil, moderat i concís, mostra la inspiració en la gracilitat del gòtic francès al costat de l’accentuació gradual del volum i la severitat italianes