Resultats de la cerca

Aprengué la tècnica en el taller d’imatgeria religiosa del seu pare, Antoni Capuz i Gil Godella, Horta 1846 — , tot seguint la tradició familiar dels Capuç dels s XVII i XVIII Es perfeccionà a Madrid 1904 i a Roma 1909, a l’Academia Española de Bellas Artes, dirigida aleshores per Josep Benlliure viatjà a París Amb la realització del grup Paolo i Francesca de Rímini —primera medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1912—, inspirada en El Bes d’Auguste Rodin, trencà la tradició classicista, i encaminant-se vers unes recerques plàstiques europees creà una obra escultòrica…

Després d’un període d’iniciació Bucarest, 1887 París, 1906, ben aviat s’alliberà de tot academicisme, gràcies a la influència d’Auguste Rodin, el qual l’invità 1906 a treballar amb ell Decidí, però, de treballar sol segons la línia estètica que començava a trobar relacionada amb el cubisme i amb l’obra d’Amadeo Modigliani i influït per les concepcions religioses búdiques, la qual consistia en una voluntat de concisió i de reducció dels volums a trets essencials, a arquetips, i els quals sovint eren expressats en sèries modulars d’una gran força rítmica i alguna vegada manierista La seva obra…

Fill d’un funcionari de policia normand A la Petite École de Dessin de París 1854 fou deixeble de Carpeaux i de Barye Rebutjat en les proves d’ingrés a l’École des Beaux-Arts de París, s’hagué de dedicar a la decoració Deixeble de Carrier-Belleuse, el 1864 envià L’home del nas trencat al Salon i li fou rebutjat Fou caporal de la Guàrdia Nacional en la guerra Francoprussiana Residí a Brusselles 1871-75 com a ajudant de Carrier i com a soci de l’escultor Antoine-Joseph Van Rasbourg, amb qui realitzà el monument al burgmestre Loos del parc d’Anvers, entre altres obres A Itàlia 1875 l’impressionà…