Resultats de la cerca

Rebé una gran influència de l’escultor ARodin, i alternà l’escultura realitzà diversos monuments amb el mestratge del dibuix La seva escultura es caracteritza per una preocupació en la composició dels volums i els buits, distribuïts amb una gran sobrietat de formes

Deixeble d’Àngel Ferrant, donà a conèixer la seva obra de caire surrealistitzant en la històrica i escandalosa exposició de l’ADLAN del 1935, a la Llibreria Catalònia de Barcelona, juntament amb Jaume Sans i Ramon Marinello Aquelles obres eren situades entre l’organicisme d’Arp i els muntatges de Juli González Després d’un llarg sojorn al Japó, tornà a Catalunya i treballà en una plàstica d’inspiració orientalitzant Els anys cinquanta es lliurà a l’escultura no figurativa feta d’estructures orgàniques amb tècniques i materials diferents Les superfícies guerxes, l’abundor dels buits…

Estudià enginyeria mecànica, i el 1923 pintura a l’Arts Students League Nova York El 1926 féu a París un conjunt de figuretes de fusta i filferro articulades El circ , que el portaren a fer escultures de filferro Més tard s’encaminà cap a l’art abstracte, dins el qual pintà alguns quadres Composició , 1930, i féu escultures entre les quals els 30 mòbil presentats a la Galeria Vignon de París el 1932 Amb els mòbils són íntimament relacionats dos altres tipus escultòrics del mateix Calder els standing mobiles Pètals vermells, 1942 La Muntanya , 1957 Espiral , 1958 Palau de la UNESCO, París i…

Fill d’un miner, treballà com a mestre Fou professor al Royal College of Art de Londres 1926-39 La seva primera exposició fou el 1928 S'interessà per la talla directa, per les obres dels pobles primitius i per l’estètica surrealista i cubista Evolucionà de la figuració a la no-figuració fins a la creació d’una síntesi particular a base d’efectes de perforacions de la massa Creà unes obres monumentals fetes per a grans espais i a ple aire, a base de buits i plens i dotades d’una gran força d’expressió fantàstica Figura jacent 1929, La Mare de Déu i l’Infant església de Saint Matthew de…

Les seves característiques convergeixen en una llarga sèrie d’obres, la més destacada de les quals és el timpà de l’església de Cabestany , al Rosselló Inspirat en l’escultura dels sarcòfags romans, tendeix a emplenar tots els buits amb profusió de figures i comparses d’animals decoratius El seu cisell és típic pel plegat de les vestidures, per la forma de les mans i, sobretot, per l’expressió de les testes, tallades en tríedre, d’on emergeixen els glòbuls dels ulls, marcats amb dos cops de trepà sota l’arc de les celles, entre un front reduït i un mentó massa curt…