Resultats de la cerca

Representant de la tendència classicista del segon manierisme És autor de La fama 1597, escultura de bronze, i del jubé 1600-05, de Saint-Étienne-du-Mont, a París

Fou classicista, modern, amb tendència manierista Autor del monument a Miquel Servet Viena, 1907-10 i de La jeune fille à la draperie Musée d’Art Moderne, París 1913

Format a Olot i a Sant Feliu de Guíxols, amb els Berga, i a Madrid, on residí molts anys, la seva obra és d’arrel classicista Exposà individualment a Barcelona 1924, 1926 i 1930, així com a l’Exposició Internacional del 1929 i, a Madrid, a la Nacional del 1930

Format a Sant Carles Fou deixeble de Josep Esteve i Bonet A Madrid fou acadèmic de mèrit de San Fernando 1787 Es conserven poques obres seves, entre les quals el classicista Sant Nicolau de les Escuelas Pías del Lavapiés de Madrid Hom el creu pare de Josep Piquer i Montserrat i avi de Josep Piquer i Duart

Estudià a València i a Roma A València fou catedràtic de dibuix del natural en moviment i membre de l’Acadèmia de Sant Carles i sobresortí en l’ensenyament Entre les seves obres, d’un gust classicista, destaquen els nus del fris del monument al mestre Serrano i el relleu del gran saló de l’Ateneu Mercantil, ambdues a València

Deixeble de Maillol, abandonà el classicisme i, a partir de Leda 1944, evolucionà cap a un figurativisme de cànon allargat, basat en manyocs de filaments gruixuts de metall Femme dans un fauteuil , 1950 Femme s’essuyant la jambe , 1952 Fidel a la temàtica classicista, feu una sèrie de Faunes 1959 És autor d’un monument a Étienne Dolet 1947, no installat Rebé els premis Blumenthal 1930, de la Fundación americana 1932 i Wildestein 1966

Format al taller d’Adel Verrocchio, és autor de tres imatges de bronze 1506-11, al Baptisteri de Florència i d’una Mare de Déu amb l’Infant Museo Bargello, Florència que mostren les característiques definitòries del seu estil, classicista primer, i pròxim a les noves tendències manieristes després El 1528 anà a França cridat per Francesc I hom considera de la seva mà unes escenes de batalles Musée du Louvre, París, obrades en terra cuita i atribuïdes també a Leonardo

S'installà a París 1905, on hagué de comercialitzar el seu art Exposà a la Société Nationale des Beaux Arts 1917 i al Salon d’Automne, entitats de les quals esdevindria sociétaire Retornà el 1927 a Barcelona, on l’Exposició Internacional del 1929 li oferí interessants encàrrecs monumentals Reeixí en les figures petites i esdevingué un excellent retratista Josep Ynglada, Josep Pla, Joan Estelrich, Pompeu Fabra, Xavier Nogués, Ricard Canals, Alexandre Plana Formà part de l’associació Les Arts i els Artistes El seu art classicista amb tocs realistes l’inclou de ple en l’etapa…

Format a Castelló amb Pasqual Amorós i a València amb Lluís Gilabert, i a l’Acadèmia de Sant Carles 1903-05 Exposà a Madrid 1906 i a Barcelona 1907, on residí un quant temps Tornà a Madrid per treballar amb Querol i amb Benlliure i després anà pensionat a Roma Passà per Florència i per París abans d’establir-se a Madrid, on guanyà la primera medalla a l’Exposición Nacional del 1917 amb Poema Fou professor de modelatge a Sant Carles 1942 Féu diversos monuments a Vinaròs, Madrid al Doctor Tolosa Latour , Cartagena, Salamanca, etc Conreà un realisme classicista sovint tenyit d’…

Format a Tortosa amb Ramon Sabaté i Agustí Querol, i a Barcelona en un taller d’imatgeria i a Llotja Estudià també a Madrid, on el 1919 obtingué el premi extraordinari de dibuix artístic de l’Escuela de Bellas Artes Assolí, entre altres premis, la primera medalla de l’Exposición Nacional de Madrid 1932 —amb Tardor —, el premi Conde de Cartagena 1933 —gràcies al qual viatjà per Europa—, el primer premi al Concurso Nacional de Escultura 1936, el de l’Exposición Nacional de Salamanca 1944 i les medalles Julio Antonio i Agustí Querol Dirigí la Escuela de Artes y Oficios de Salamanca i fou…