Resultats de la cerca

Treballà a Alacant en la portalada de l’església parroquial de Santa Maria i en la capella de la Comunió acabada el 1738 de la collegiata de Sant Nicolau És autor, també, dels baixos relleus del cadirat del cor de l’església collegial d’Oriola

Deixeble de l’Escola de Belles Arts de València, arribà a ésser-ne director d’escultura Hom en destaca el grup de l' Assumpció de la Mare de Déu , un sepulcre amb l’efígie de Jesucrist mort i adorat pels àngels que es conserven a la collegiata de Xàtiva i una Pietat església d’Aldaia Fou acadèmic de Sant Carles 1808

Documentat a Girona 1357-76 Collaborà en l’obra del claustre, avui perdut, de la collegiata de Sant Feliu, on sembla que féu bases, columnes i esculpí alguns capitells Des del 1362 dirigí les obres de la seu de Girona, fins al 1368, en què fou substituït per Pere Sacoma a causa de les seves diferències amb el capítol, potser per haver defensat la continuació de les obres en una sola nau

Format a l’escola de Sant Carles, n'esdevingué membre i director d’escultura 1803 Hom coneix diversos crucifixos i les Virtuts i els putti del nínxol de la Mare de Déu a la collegiata de Xàtiva El seu fill Josep Gil i Nadales València 1787 — 1843, format a Sant Carles, fou escultor honorari de la ciutat de València 1829 i s’especialitzà en relleus de tema mitològic i religiós, alguns dels quals es conserven a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando

Actiu al Rosselló Autor de l’estàtua tombal del bisbe Ramon i de la de Fde Soler, datada el 1203 ambdues obres signades, al claustre d’Elna Hom atribueix al seu obrador dos capitells de l’ala meridional del mateix claustre Hi ha qui el creu possible autor del Crist i d’altres estàtues de la collegiata de Sant Joan el Vell de Perpinyà, així com d’altres obres a Arles i a Canet Representant destacat de la darrera etapa de l’escultura romànica catalana, el seu art té similituds amb el del llombard Benedetto Antelami

Fou també metge, pintor i ceramista Format a Tortosa amb un germà seu, i a la Llotja de Barcelona des del 1841 El 1842 esdevingué director de les gerreries Fita i Tarrés, i fou el principal impulsor de la característica ornamentació en terra cuita de molts edificis i monuments barcelonins, tot i que també conreà l’escultura en altres materials Participà en exposicions, com la Nacional de Madrid de l’any 1867, on li fou premiada l’obra Triomf de l’Església militant És autor, entre altres obres, de l’escultura decorativa del monument a Galceran Marquet i del timpà de l’església parroquial de…

Fill i deixeble de Nicola Pisano, treballà com a collaborador seu en la trona de la catedral de Siena 1265-69 i en la Fontana Maggiore de Perusa 1278 Entre el 1284 i el 1296 dirigí les obres de la catedral de Siena i, a partir del 1299, començà les del baptisteri de Pisa, on realitzà també les escultures a l’exterior del segon pis, conservades fragmentàriament al Museo dell’Opera del Duomo El 1301 acabà el púlpit de Sant’ Andrea, a Pistoia, i entre el 1302 i el 1310 féu el de la catedral de Pisa, les escultures dels quals assenyalen el punt més alt del misticisme i l’ardor ascètic de l’època…

El 1366, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, féu set creus de pedra —de les quals només resten uns fragments malmesos— que havien d’ésser collocades en diversos indrets de la muntanya de Montserrat Hom creu que fou l’arquitecte de la capella de les Verges a l’església d’aquest monestir És possible que hagués intervingut, abans, en el retaule de la Mare de Déu de la Mercè de l’església d’aquesta advocació a Barcelona, construït per l’arquitecte Roca hom li atribueix la fina talla policromada de la Mare de Déu titular El 1373 obrà el sepulcre del prior de Montserrat Jaume de Vivers Vers el 1382…

Josep Moretó mort el 1672 treballà entre el 1619 i el 1672 fou nomenat mestre major de la seu de Vic 1663 contractà el campanar de l’església de Sant Domènec 1663 i inicià les obres de la Pietat, de la qual projectà la façana 1664 En morir, sense descendència, continuaren la tradició els seus nebots, fills del germà menor, Isidre Moretó 1619-72, contractista, i d’Helena Pujol Josep Moretó i Pujol Vic 1654 — 1694, autor de la capella de Sant Bernat Calvó, a la seu vigatana 1673, i de l’església de la Pietat, i Joan Francesc Moretó i Pujol Vic 1656 — 1714 imaginaire i tallista, que figura, a 22…