Resultats de la cerca

A vint-i-cinc anys ingressà a l’orde carmelità essent ja fadrí escultor Executà al seu convent de Tarragona un Sant Albert i un Sant Llorenç , i per a Valls una imatge de Sant Vicenç El 1700 tallà per a l’arxiprestal de Valls, destinada al retaule de la confraria dels fadrins, una expressiva imatge de Sant Esteve Són obra seva les estàtues de marbre que ornaven els sarcòfags dels marquesos de Tamarit, a Reus 1696, malaguanyadament mutilades Morí al convent de Mataró

Ingressà al convent del Carme de València 1595 i hi professà el 1596 La major part de la seva obra coneguda es limita a obres del seu convent la porta de l’església —de la qual construí personalment el primer cos—, l’alçament del campanar fins al primer cos i l’ampliació de l’església, a la qual afegí un cor i la capella de la Comunió Hom li atribueix la construcció de l’assut del Túria i altres obres civils, com ara un disseny per a les carnisseries i els forns de pa

És autor de l’altar major 1762 i del retaule i l’altar de Sant Josep, per al convent de mínims de Santa Maria del Camí

Influït pels nous corrents artístics portats per Conrad Rudolf i Ferdinando Galli, executà sumptuosos retaules Sant Ramon del Portell el major de Santa Clara, de Vic etc Treballà 1726 en el model de l’urna de sant Bernat Calbó Vic, que executà l’argenter Joan Matons, i a l’avantcapella del Roser, del convent de Santa Caterina de Barcelona feu el grup escultòric de la Caritat façana de l’Hospital de la Santa Creu, Barcelona, la Pietat —de gran realisme— per a la parròquia de Tàrrega, la imatge titular de la façana de Sant Miquel del Port, de Barcelona 1754, etc El 1757 acabà el…

Deixeble de Jaume Oms a Mallorca Passà a Barcelona, on féu el portal del convent de servites de Nostra Dona del Bonsuccés 1690 dins un sobri barroc El 1693 era del consell de la confraria d’escultors Treballà també a Berga, la Bisbal d’Empordà i Girona

Començà a treballar a Perpinyà vers el 1659 estàtues de l’església del convent dels Grans Agustins És autor d’un retaule de la confraria de la Immaculada Concepció de Ceret 1656 i d’un retaule de Trullars Sant Iscle i Santa Victòria, que encara es conserva

El 1448 hi era mestre d’obres de la catedral cos de la torre i porta dels lleons Hom el cita el 1454 amb el seu germà Egas Cueman en relació amb el cadirat de la catedral de Conca Féu la capella del castell convent de Calatrava la Nueva, avui desapareguda

Documentat del 1686 al 1735 Féu, amb SPere Arnau i Francesc Grau, el retaule de la confraria dels pagesos de Valls 1691-93, mentre feia també el de la dels corders 1692 Treballà a Poblet 1692 Fou autor del primer projecte per a l’església de la Mare de Déu del Lledó del convent de caputxins de Valls 1720

El seu estil, suau i amable, recorda el del seu mestre, ACano És autor del Retaule de Sant Joan Baptista convent de Santa Paula de Sevilla, el més semblant a la manera de Cano, del Retaule de la Concepció església de la Concepción de Lebrija i de part del Retaule de Sant Llorenç de Sevilla, que li traspassà JMartínez Montañés

D’estil molt personal, s’aproxima per la seva factura a l’obra de Jaume Cascalls i mestre Ramon Realitzà una imatge en cera de Pere el Cerimoniós 1357, contractà el 1364 un retaule per a Santa Coloma de Queralt, que no es conserva, i el 1368 començà el sepulcre de la família de Dalmau de Queralt, avui al convent mercedari de Bell-lloc, i que acabà Pere Aguilar