Resultats de la cerca

Treballà a Venècia en collaboració amb els seus fills Féu, com a escultor, el cor de San Giobbe a la capella Giustiniani de San Francesco della Vigna, el monument del cardenal Zenó a San Marco, el d’AVendramin a San Giovanni e Paolo, el del dux Niccolò Marcello 1481 a l’església Dei Frari i el del dux Pietro Mocenigo a San Giovanni e Paolo Com a arquitecte, projectà l’església de Santa Maria dei Miracoli, amb incrustacions de marbres policroms El seu estil és una adaptació del gòtic a les formes venecianes El seu fill Tullio Lombardo ~1455 — Venècia 1532, escultor,…

El 1583 consta que havia executat una imatge per a l’església de Santa Maria de Montblanc Per al retaule de Sant Quintí de Mediona, on residia vers el 1595, li encarregaren uns àngels i, destinades al sagrari, les imatges del Salvador, Sant Pere i Sant Pau L’any 1605 obrà la part alta de la creu del portal de Sant Antoni a Tarragona, d’estil plateresc, i també una creu de terme Obres seves són un reliquiari de fusta per a l’església de Sant Just i Sant Pastor i un Sant Joan Evangelista , ambdues a Barcelona Li ha estat adscrit el retaule major de Sant Andreu de Llavaneres, per bé que, a…

Conegut amb el nom de Jordi de Déu , era esclau de Jaume Cascalls des del 1363 en l’obra de les tombes reials de Poblet Degué adoptar el nom de Jordi Joan en ésser manumès En 1377-78 treballà a Cervera —on se li atribueix el sepulcre de Ramon Serra i un retaule a la capella de Sant Martí de l’església de Santa Maria— allà s’associà amb l’escultor Bernat Pintor, de Berga, per a tota mena de treballs Entre el 1380 i el 1391 feu a Poblet els sepulcres de Joan I, les seves mullers, diversos infants i Joana d’Empúries El 1385 i el 1387 compongué els retaules de Vallfogona de Riucorb i…

Feu també escultures per a un saló de la Llotja barcelonina, collaborà en el cadirat del cor del monestir de Montserrat i feu imatges per a la cartoixa de Montalegre i per a l’altar major de l’antiga església del Carme de Barcelona

Conegut com a Jaume Molins I Deixeble de Tomàs Artigues Director de les acadèmies de Santa Bàrbara i de Sant Carles Féu diverses obres a l’església de la Congregació de València, l’altar major de la del Salvador de Requena Plana d’Utiel, el d’Almenara Plana Baixa i altres retaules a l’església parroquial de Dénia Marina Alta El seu fill Jaume Molins País Valencià — València 1782, conegut per Jaume Molins II , féu a València estàtues a la façana de l’església del Temple i el retaule major de l’església del Collegi de Sant Tomàs de Villanueva

Resident d’infant a València, es formà amb IVergara Autor de les estàtues de la façana de l’església parroquial de Xest, d’una Pietat de l’església de Teulada, d’un retaule de Sant Nicolau de València i d’unes estàtues de l’antic convent del Carme de València Féu, a Múrcia, uns relleus a l’església de San Juan Fou acadèmic de Sant Carles 1772 i de San Fernando

Sojornà a Roma ~1515-22 i s’establí després a Lorena Entre les seves obres es destaquen la tomba de René de Chalons 1544, església de Saint-Pierre, de Bar-le-Duc, dins el realisme macabre del s XV, un sepulcre de l’església de Saint-Étienne a Saint Mihiel, Lorena 1550, considerat una de les peces més reeixides de l’escultura francesa del Renaixement, i el retaule de l’altar major de l’església de Saint-Marc, a Bar-le-Duc

Entre les seves obres cal esmentar el retaule de l’església de Santa María de Medina de Rioseco, el de l’altar major de l’església de la Magdalena de Valladolid i el sepulcre del bisbe Pedro de Gasca a la mateixa església No s’ha conservat el retaule del convent de Las Descalzas Reales de Madrid ni el del monestir de Montserrat, encarregat per Felip II de Castella i fet segons un projecte de Francisco Mora a imitació del del monestir d’El Escorial, però amb una riquesa escultòrica més gran

Hom li ha atribuït, erròniament, la paternitat de la capella de la Comunió d’Elx, que només dirigí seguint plans anteriors Hom indica com a obres seves l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, al Fondó de les Neus, el disseny de l’església de Santa Pola, la del lloc de Sant Francesc i el convent i església de la Sang, a Alacant Intervingué en obres com la conducció d’aigües des de la font de La Barrena Asp a Elx i la delimitació del pla d’Elx

Estudià a Granada al taller d’Ade Mena 1638-46 El 1646 s’installà a Sevilla, on obrí taller propi, que aviat tingué una gran fama féu, entre altres, el Retaule de l’església de Santa Anna , a Montilla 1652, el de la Capilla de los Vizcaínos de Sevilla, avui a l’església del Sagrario 1666, el de l’Hospital de la Caridad, de Sevilla, i el Crist de la Caritat de l’església d’aquest hospital Del 1675 són quatre relleus de la façana de la catedral de Jaén A partir d’aquest moment les seves obres acusen un predomini de taller, amb repetició de tipus i inferior…