Resultats de la cerca

És escultor dels relleus d’alabastre amb escenes de l’Antic Testament i del Nou 1417-24 de la capella del Sant Calze de la seu de València Representà una importació primerenca del nou estil renaixentista

Fou amic i collaborador de Miquel Àngel El 1520 es traslladà a Granada, on pintà una part del retaule de la Santa Creu 1521, Capilla Real i tallà el grup de l' Enterrament de Crist Museo de Granada A Múrcia, intervingué en la construcció de la sagristia i de la torre de la catedral

Executà nombrosos retrats de bust de prohoms florentins — Pere 1453 i Joan ~1460 de Mèdici Museo Nazionale, Bargello, Florència, Niccolò Strozzi 1454 Staatliche Museen, Berlín, Astorgio Manfredi 1455 National Gallery of Art, Washington—, el tret més característic dels quals és l’agudesa en l’observació i la severitat quasi romana Mestre en l’art del baix relleu trona de la catedral de Prato, el seu estil evolucionà vers un refinament i una ductilitat que tenen antecedents en LGhiberti Excellí també en la talla de sepulcres adossats al mur, segons el tipus clàssic florentí, com el…

El seu estil, antecedent del de Donatello, uneix la inspiració clàssica a la línia i la gràcia gòtiques Treballà a la catedral de Florència, on féu per a la Porta della Mandorla un Profeta 1407-8 i, a partir del 1414, l' Assumpció i, per a la façana, un Isaïes 1408, avui a l’interior de la catedral i un Sant Lluc 1413, avui al Museo dell’Opera del Duomo Per als nínxols exteriors d’Orsanmichele esculpí les estàtues de Sant Elies, Sant Felip i el grup dels Quatre sants coronats

És autor de la làpida sepulcral de l’ardiaca Lluís Desplà catedral de Barcelona contractada l’any 1539 per Guillem Ramon Desplà i Gabriel Portella És una contribució puntual però remarcable a l’escultura renaixentista catalana, resolta amb relleu sintètic que recorda models florentins

Èmul zelós de Miquel Àngel, el 1534 aconseguí que el seu ampullós grup Hèrcules i Cacus fos collocat al costat del David de Miquel Àngel, davant el Palazzo della Signoria de Florència Els baixos relleus de marbre del cor del duomo florentí 1555-57, d’una gran qualitat, són la seva millor obra

Actiu a Barcelona, obrà la pila baptismal de la catedral 1433 i algunes claus de volta del claustre, com la de la Santa Cena 1434 Potser intervingué en les obres promogudes pel bisbe Sapera a la catedral Hom l’ha relacionat amb Julià el Florentí, actiu contemporàniament a València, per tal com ell importà, ben aviat, un cert renaixentisme

Residí a Sarral Conca de Barberà Per encàrrec de la generalitat de Catalunya féu les columnes del Pati dels Tarongers del palau de la Generalitat de Catalunya, exemple pur de la influència del Renaixement florentí 1537-47 Treballà també a Perpinyà, i és autor de les imatges de la Mare de Déu i de Sant Cristòfor de la parròquia barcelonina de Sant Miquel Museu Nacional d’Art de Catalunya

Com a pintor, preocupat per la perspectiva, uní el linearisme florentí amb el refinament senès Naixement 1475 Pinacoteca Nazionale, Siena Com a escultor féu el relleu del Davallament per a l’església del Carmine de Venècia i els putti de bronze de la catedral de Siena 1497-99 Com a arquitecte participà en la construcció del Palazzo Ducale, a Urbino, i de les cases de les ciutats d’Ancona i Iesi El 1485 dirigí les obres de l’església de Madonna Calcinaio, a Cortona És autor d’un Trattato di architettura

Treballà a la catedral de Florència 1419-22, on féu el Profeta Abdies per al Campanile i, amb Donatello, de qui fou collaborador i imitador, el grup d' Abraham i Isaac Museo dell’Opera del Duomo Esculpí el monument funerari de Niccolò Maurizzi a l’església de San Niccolò da Tolentino A Verona collaborà al monument Brenzoni, a l’església de San Fermo Hom l’ha identificat com l’escultor Rosso, que treballà a Venècia a Ca d’Oro i que féu el Judici de Salomó de l’exterior del Palazzo Ducale